Impacient, com només tu pots ser,
arraconant l’hivern amb la teua flor.
Prematur de vegades
per acabar morint de fred.
Lluitador entre la sequera
i agraït a l’aigua de primavera.
Cremes amb flama viva
donant-nos l’escalfor de la terra.
Amb fruit de crisàlide
que ens guarneix tot l’any.
Mollar, marcona o llargueta
omplin el rebost de salut.
Amb la primera llum de febrer
ens portes flors generoses
i anuncies a totes les valls
que l’hivern és mig fora.
1 comentari:
La naturalea es vida , gaudim d´ella.
Publica un comentari a l'entrada