Violadora de silenci i pau,
que prens la virginitat d'arrel,
mentre avances estàtica i promíscua
sabente riu de mort, i no de vida.
Dibuixes el teu nom amb foc d'asfalt
i banderes metàl·liques
conquerint tot el territori
sembrant-lo de trista negror.
Ensopeguen les ratlles blanques,
l'una rere l'altra, incansables,
marcant les noves fites,
destriant el just equilibri.
A banda i banda miren tots,
pobles, animals i camps arravatats,
moren arbres, i no piulen els pardals
has convertit en tomba l'antic paisatge.
Corre la modernitat a so de clàxon,
mentre es confonen les boires amb fum.
Senyals, asfalt, baladre, ponts,
voreres, carrils, llums i més llums...
Volem els nostres camps, verges i contents,
plens de vida, regats de llibertat.
Levi, Barcelona 24/01/2016
diumenge, 24 de gener de 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
