No sé si és per aquesta
por,
o per l’excés de coratge,
per les nits que passe vetllant-te
o pels dies que dorm el
teu record.
Serà aquest mal de cap
que em mata
o que ja tot rau mort a
dins d’ell.
Serà aquesta eterna
malaltia
que creix cada dia i no s’atura.
Fa mesos que no agafe una
ploma,
potser per no ferir cap
full,
per no tacar la casa d’impaciència,
però ja no puc més.
No sé si ets tu o soc jo,
la por de tenir-te massa,
o el pànic a tenir-te
poc.