Amb la teua
fermesa dius bon dia,
buscant el caliu
que avui no tens.
Tensa, parada i
mirant els déus
despertes
inquieta, amb neguit.
M’agradaria veure’t
somriure,
però sé que només
busques plors.
Un llampec a
corre-cuita,
una exitació
calibrada.
Cercant la mà em
treus la son,
doncs no trobes
avui res millor
La ciutat
lentíssima desperta,
i tú pregues per
un despertar de rei.
T’han posat mil
noms vegetals,
i has fet amics
en llocs extranys,
però sempre
tornes a casa
a donar-nos bons
mals de cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada