Abans, ara.

I escolte la remor de les plantes,
entre la tranquilitat del vent
que la primavera foragitada
interromp amb estones de sol.

Brilla Bocairent a la vall,
mentre els núvols van i venen,
muntanya enllà, buscant la mar.

Sona una dolçaina de fons
recordant el que forem i el que som
un país de contrastos,
una terra sense fí.

Ara et travessen carreteres i ponts,
on abans telers i batans regnaven,
camions i cotxes marquen el ritme,
però la pedra rau intacta en el record.