I escolte la remor de les plantes,
entre la tranquilitat del vent
que la primavera foragitada
interromp amb estones de sol.
Brilla Bocairent a la vall,
mentre els núvols van i venen,
muntanya enllà, buscant la mar.
Sona una dolçaina de fons
recordant el que forem i el que som
un país de contrastos,
una terra sense fí.
Ara et travessen carreteres i ponts,
on abans telers i batans regnaven,
camions i cotxes marquen el ritme,
però la pedra rau intacta en el record.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Grande Levi!!! Bon poema per Sant Jordi...Sóc el Xicue, si em deixes, el faré servir pel recital de poemes del meu cole... Gràcies
PD..Sóc lo pitjor escrivint poemes, fes-me este favor! El recitaré amb el teu nom.
Publica un comentari a l'entrada