La plutja de ponent

La pluja se'n va cap a Itàlia,
deixant els camps regats
i les roselles ben obertes
a la meua Serra Mariola.

El vent s'emporta els núvols
enrocats a Montserrat
i la boira eterna del Pedraforca
que desfà la neu hivernal.

Tramuntana espera a meitat camí
les darreres aigües abans l'estiu.
La plutja se'n va cap a Itàlia,
però el meu país es queda.

Fum

Vam ser com un incendi d'agost,
que cremava acceleradament la vida.
Vam voler agafar aire per respirar,
però els pulmons se'ns van omplir de fum.

Les flames cremaven cada nit
el amanèixer dels cossos bessons
esperant tot just el dia
que acabaren consumits.

Cendres, cremall i carbó
tot queda rere la dessolació
d'un incendi que mata
la teva vida, la nostra.

Lent final

La teva resposta mor
entre estigmes d'esgotament,
i lentament s'esvaeix
aquella llum que abans escalfava.

El ràpid tremolar del teu cos
ja no crea calidesa
i en la foscor de l'hivern
t'engoleix l'oblit.

Poden vindre primaveres,
florir arbres i lluïr el sol,
podem aixecar les nostres banderes,
i creure que veiem el cel.

Serem victoriosos en la mort
i màrtirs en la vida latent.
El dia ens traga treballant
i la foscor ens fa morir cada nit.