Càlid fred

Groc daurat i fí com la seda,
com un camp a l'entrar en primavera,
humit al final de la nit
pel reixiu de l'amor.

Regalima la suor per la cara
i creua els llavis banyats en saliva
on troba el primer dels nostres ponts,
dues llengues nervioses l'una de l'altra.

L'encert de sostenir-nos sobre els genolls
i el rítmic equilibri de forces,
cau la nit i torna a despertar-se,
i la simetria continua estable.

Carreres al llit en una gran marató,
caricies que apleguen a cada racó
sospirs d'àngel i sagetes incessants,
trenquem esquemes, descobrim la llum.

I a la fí,
el meu cap,
el teu pit,
el nostre fum,
les bona nit.