Amor, turment.

Amor tortura
Que em deixa sense força
I m’atrau a l’obscuritat del meu ser,
Que ja camina sense glòria.

Amor martiri
De papallones que es tornen claus
Cors taquicàrdics
I ulls feixucs de no dormir.

Amor suplici
Que espera i no rep
Que calcula inexacte,
Que mor sense haver viscut.

Amor de pena,
Sofriment i dolor.
Amor trist,
Amor que s’apaga.

No viatgem mai com dius

No viatgem mai com dius
I ens perdem per sendes novelles
Plenes de rancúnies passades
Que ens omplin de buidor.

Convivim amb vanitats imperioses
I cuidem el narcís com a fill maleducat
D'espelmes malmeses que ja mai
Tornaran a donar cap claredat.

Seguim fent sonar la musica celestial,
Sons caducs que ja aguaiten el seu final
Mentre escoltem les rialles dels nous deus
O dels qui han quedat perpetuats.

Res ens queda més enllà de l'horitzó,
Que ara també és buit
Que roman deixant esperances
Als qui creuen seguir dins la partida.