Amor tortura
Que em deixa sense força
I m’atrau a l’obscuritat del meu ser,
Que ja camina sense glòria.
Amor martiri
De papallones que es tornen claus
Cors taquicàrdics
I ulls feixucs de no dormir.
Amor suplici
Que espera i no rep
Que calcula inexacte,
Que mor sense haver viscut.
Amor de pena,
Sofriment i dolor.
Amor trist,
Amor que s’apaga.
dissabte, 31 de març de 2012
dimarts, 27 de març de 2012
No viatgem mai com dius
No viatgem mai com dius
I ens perdem per sendes novelles
Plenes de rancúnies passades
Que ens omplin de buidor.
Convivim amb vanitats imperioses
I cuidem el narcís com a fill maleducat
D'espelmes malmeses que ja mai
Tornaran a donar cap claredat.
Seguim fent sonar la musica celestial,
Sons caducs que ja aguaiten el seu final
Mentre escoltem les rialles dels nous deus
O dels qui han quedat perpetuats.
Res ens queda més enllà de l'horitzó,
Que ara també és buit
Que roman deixant esperances
Als qui creuen seguir dins la partida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)