Nus que es descorda
Al passar per la teva mirada,
De càlides rencançes,
D’inassolibles deutes.
Dreceres antigues
Que porten enlloc,
De cares tristes,
D’albades solitàries i grises.
Serioses aparences
Que amaguen complicitat,
De nits properes,
De còssos agitats.
Fragilitat inmensa
Que es trenca cada no-res
Que busca eixides
I només troba desconsol.
