Aquesta tarda passejant
m'he acostat fins a Diamant,
on m'esperava un grapat de nens
jugant i rient a sobre els bancs.
Verdi em venia a retrobar
entre persones atafegades amunt i avall
i una pila de llibres antics
que rebossen sabiduria al cinema dels grans.
He baixat a la plaça de la revolució,
On encara se sent l’amargor dels afusellats
I en quatre passes m’he retrobat amb la gent a Sol,
I em rist i cantat, entre antigues parets.
M’he acomiadat a la cantonada del Teatre Lliure
I he tornat a Diamant, on assegut m’he posat a recordar,
Aquells cafes d’inacabable timidesa
I el teu darrer bes aquell matí d’abril.
L’enyorança m’ha portat a Torrent de les Flors,
On encara jeuen les nostres perpètues nits
D’amor secret al mig del carrer
De tendresa esgotada de tant gastar-la.
Joanic sona a danses valencianes,
I baixant una miqueta més avall,
La rumba m’ha mostrat el seu bressol
Vorejant el mercat de Gràcia.
El teu passeig i el de Sant Joan
Son fermes columnes de sustent
I la teva sang és viva i bombetja
Amb gent d’orgull i sentiment.
La Virreina em queda a prop de casa
I allà t’comiade un dia més,
A mig camí cap a Fontana
Entre paisatges d’estrets carrers.
