Revolució

Nostra la ràbia, nostre el rebuig.
Vostra la ràbia, vostre el rebuig.
Nostra la ràbia, vostre el rebuig.
Vostra la ràbia, nostre el rebuig.

Mostra la ràbia, mostra el rebuig!

Vaixell de Gràcia

Aquesta tarda passejant

m'he acostat fins a Diamant,

on m'esperava un grapat de nens

jugant i rient a sobre els bancs.

Verdi em venia a retrobar

entre persones atafegades amunt i avall

i una pila de llibres antics

que rebossen sabiduria al cinema dels grans.

He baixat a la plaça de la revolució,

On encara se sent l’amargor dels afusellats

I en quatre passes m’he retrobat amb la gent a Sol,

I em rist i cantat, entre antigues parets.

M’he acomiadat a la cantonada del Teatre Lliure

I he tornat a Diamant, on assegut m’he posat a recordar,

Aquells cafes d’inacabable timidesa

I el teu darrer bes aquell matí d’abril.

L’enyorança m’ha portat a Torrent de les Flors,

On encara jeuen les nostres perpètues nits

D’amor secret al mig del carrer

De tendresa esgotada de tant gastar-la.

Joanic sona a danses valencianes,

I baixant una miqueta més avall,

La rumba m’ha mostrat el seu bressol

Vorejant el mercat de Gràcia.

El teu passeig i el de Sant Joan

Son fermes columnes de sustent

I la teva sang és viva i bombetja

Amb gent d’orgull i sentiment.

La Virreina em queda a prop de casa

I allà t’comiade un dia més,

A mig camí cap a Fontana

Entre paisatges d’estrets carrers.

Desitjat

Sabia que amb ales es podia volar,

Imaginava que amb paraules podiem entendren’s,

Que amb els ulls podiem mirar-nos

I que amb les mans ens podiem tocar.

Volia que el vent em portés la teva olor,

Que la plutja regara els meus camps,

I que els núvols fossin tan clars

que em permetéssin veure.

Escrivin-te cartes aprenia a imaginar,

I imaginant començava a estimar-te,

Estiman-te et desitjava,

I desitjan-te em plenava.

Dia/nit

Sentia aquella olor encisadora que només un camp de vermelles roselles era capaç d'emetre, mirava al cel amb despreocupació donant voltes sobre el seu propi cos i centrifugant el paisatge de verdes muntanyes que l'envoltava. Eren les primeries del mes d'abril, el capvespre avançava galopant engolint-se tot rastre de claredat, i a mesura que això succeïa, la seva ment s'enterbolia també oblidant aquells bells moments que tot just acabaven d'esdevenir. Els frondosos camps es feien a poc a poc més i més grisencs, les fulles semblaven cansades com després d'un dia tan ple de vida, i a la llunyania es deixava escoltar ja el cant famolenc d'algun depredador nocturn, era el moment de tornar a refugiar-se i recordar els bons moments fins que la llum del sol tornés a engegar aquell món...

Decideix la teua fí...

Despertar, obrir els ulls i mirar fixament l'horitzó tallat per la mar, sentir la pressió que t'empeny cap a baix, però no voler apartar la vista ni un mil·límetre per no deixar-te emportar. Tremolar a cada ventada pensant que serà la darrera i que, en qüestió de segons, seràs al fons del precipici, on tot haurà acabat i res ja comptarà. Mires ben lluny per no veure el penjat que tens al davant, i saps que estàs a un pas de viure la vida sense fí, aquella que ja ha mort i volta entre despulles finites que desapareixen a poc a poc, entre crits d'agonia que insuflen pànic a les entranyes dels porucs.
Saps que només et falta una petita empempta per donar el pas, i busques arreu aquella brisa que t'acompanye durant el camí per fer-lo més suau, perque vols viatjar entre cotó fins el darrer instant. Has comprés que res serà com tu decideixes, ni tan sols com ho imagines, si tot està sotmés a condicions, vols decidir almenys el teu final, creuar els dits perque tot s'enfile bé i intentar ignorar aquells sentiments que afloren tot just en el darrer moment.
Aquella nit vas separar les parpelles, no eren més de les tres de la matinada, després les vas tornar a cloure, i vas engegar les passes per buscar el teu precipici. Allà hi ereu, tu i ell, desafiant la vostra valentia un cop més després de tanta lluita encarnissada, però ara era diferent, tots dos sabieu que aquesta vegada havies vingut amb fermes intencions...

We all grow old...

En unes horetes... 25 Anyets...

Punt.

Punt i seguit.
punt i final
punt volat·
tots a punt.

Vaig al punt.
fes-me'l al punt.
té el seu punt.
et dona punts.

Punts suspensius...
mmmmmm...
Punt i coma;
puntejat.

Punts i a part.

Punt sobre la i
i això és així, I punt!

Poruc...

Por a viure
por a riure,
Por a vindre,
por a quedar-se.

Por a guanyar
por a perdre,
Por a confondre
por a ser sinzer.

Por a mirar,
por a ser vist,
Por a parlar,
por a que parlen.

Por per por,
por per vici.
por per plor,
por en desquici.

Al remat,
por a ser,
por a no tenir por...