dimecres, 1 de febrer de 2017

Ametller

Impacient, com només tu pots ser,
arraconant l’hivern amb la teua flor.
Prematur de vegades
per acabar morint de fred.

Lluitador entre la sequera
i agraït a l’aigua de primavera.
Cremes amb flama viva
donant-nos l’escalfor de la terra.

Amb fruit de crisàlide
que ens guarneix tot l’any.
Mollar, marcona o llargueta
omplin el rebost de salut.

Amb la primera llum de febrer
ens portes flors generoses
i anuncies a totes les valls
que l’hivern és mig fora.

dimecres, 3 de febrer de 2016

Previsió meteorològica Festes 2016

Bon dia, enguany he preferit esperar fins uns dies abans de les festes per publicar el temps que crec que farà a festes (molt haurien de canviar les coses per a que no es compliren). De veritat que amb la monotonia i el No-hivern que portem enguany, m’alegraria anunciar, fred, pluja i neu, però sembla que no serà res d’això, ens espera més del mateix:


Nit de Caixes

Continuarem notant la davallada de temperatures que tindrem demà, i per la nit caldrà agafar les mantes, doncs tindrem temperatures mínimes al voltant dels 0º.

L’entrà

Dia radiant amb màximes que podrien enfilar-se cap als 20º a les hores centrals del dia. Absència de precipitacions i temperatures nocturnes en ascens.

Sant Blai

Tot i que a primeres hores podríem tindre nuvolositat, anirà escampant i tindrem de nou un dia assoleiat i amb les temperatures mínimes molt més suaus.

Moros i Cristians

Serà un altre dia amb molt de sol i amb temperatures agradables.

Sant Crist

Continua l’estabilitat atmosfèrica en tots els aspectes.

En resum, que la candelària ahir va riure, però que d’hivern per davant sembla que en queda ben poc, més o menys igual de poc que el que hem tingut fins ara.


Bones festes!!

diumenge, 24 de gener de 2016

Autopista

Violadora de silenci i pau,
que prens la virginitat d'arrel,
mentre avances estàtica i promíscua
sabente riu de mort, i no de vida.

Dibuixes el teu nom amb foc d'asfalt
i banderes metàl·liques
conquerint tot el territori
sembrant-lo de trista negror.

Ensopeguen les ratlles blanques,
l'una rere l'altra, incansables,
marcant les noves fites,
destriant el just equilibri.

A banda i banda miren tots,
pobles, animals i camps arravatats,
moren arbres, i no piulen els pardals
has convertit en tomba l'antic paisatge.

Corre la modernitat a so de clàxon,
mentre es confonen les boires amb fum.

Senyals, asfalt, baladre, ponts,
voreres, carrils, llums i més llums...
Volem els nostres camps, verges i contents,
plens de vida, regats de llibertat.

Levi, Barcelona 24/01/2016

dimarts, 17 de febrer de 2015

Aireportua

Ens perdem entre aeroports,
andanes de tren i autobusos;
i l’avió que ens uneix
també posa quilòmetres entre nosaltres.

Distàncies severes i rígides
que son difícils d’empassar;
que fan més intens cada moment
i que adoleixen cada quilòmetre.

Sóc conscient per desgràcia
que cada pas ens separa un poc més,
i que quan ens enlairem
deixem una part de nosaltres aferrada al terra.

Potser aquesta passió per volar
no és més que un ferm desig
d’estar ràpidament amb tu,
d’apropar-nos en un impuls fugaç,
i romandre al caliu dels abraços,
de les copes de vi farcides de desig,
del desig d’estar amant-nos, eternament.

dissabte, 7 de juny de 2014

Qüestió de raons

No sé si és per aquesta por,
o per l’excés de coratge,
per les nits que passe vetllant-te
o pels dies que dorm el teu record.

Serà aquest mal de cap que em mata
o que ja tot rau mort a dins d’ell.
Serà aquesta eterna malaltia
que creix cada dia i no s’atura.

Fa mesos que no agafe una ploma,
potser per no ferir cap full,
per no tacar la casa d’impaciència,
però ja no puc més.

No sé si ets tu o soc jo,
la por de tenir-te massa,

o el pànic a tenir-te poc.

dijous, 27 de febrer de 2014

Batalles perdudes

Dorm la ciutat en silenci,
i la lluna decreix sigil·losa,
a l’hora que va minvant el nostre amor.

El cel rogenc crema les darreres barricades
que atrinxeren la guerra entre els dos,
i van morint un a un els estels,
ferits de tanta foscor.

Somia la lluna en brillar sota els núvols
i plora d’impotència resignada
per no poder-los ni tan sols tocar,
per sentir-se relegada.

Ja trenquen diversos flancs de la batalla,
i el llevant ens imposa un nou rei,
mentre l’antic astre va morint de pena,
veient capitular tots els seus dominis.

Quedarà l’empremta sempre al mar blau,
com nosaltres, l’un a dins de l’altre,
esperant que torne la nit, esperant la batalla.

diumenge, 12 de gener de 2014

Infinit

És com dir-te, tota una vida, sempre.
És com respirar-te a l’orella
i cantar en veu ben baixa,
tot allò que ets, tot allò que veig.

És com dir-te, tota una vida, sempre.
I despertar a l’albada
entre la boira dels llençols
i descobrir-nos amb el tacte.

És com dir-te, tota una vida, sempre.
Gaudint d’un bell paisatge,
tropical, de l’Orient o baix de casa,
junts, creant una sola emoció.

És com dir-te, tota una vida, sempre.
És com tenir-te entre braços,
És com creuar-nos les mirades
i ser inmediatament còmplices.

No dir-te cap paraula
i tú sentir-te estimat.
Perqué al capdavall,

serem per tota una vida,  per sempre.

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Titola

Amb la teua fermesa dius bon dia,
buscant el caliu que avui no tens.
Tensa, parada i mirant els déus
despertes inquieta, amb neguit.

M’agradaria veure’t somriure,
però sé que només busques plors.
Un llampec a corre-cuita,
una exitació calibrada.

Cercant la mà em treus la son,
doncs no trobes avui res millor
La ciutat lentíssima desperta,
i tú pregues per un despertar de rei.

T’han posat mil noms vegetals,
i has fet amics en llocs extranys,
però sempre tornes a casa
a donar-nos bons mals de cap.

diumenge, 2 de juny de 2013

No hi haurà estiu? I a mi què?

Ha estat la notícia de la setmana, un meteoròleg francés anunciava que tindríem aquest any l'estiu més fred des de 1816, i ja ho tenim tot, la gent escandalitzada i tothom entretingut parlant del mateix a casa, al bar o a la feina (qui en té, clar). No tardarien res en sorgir els científics de la méteo local a desmentir-ho i a posar ordre en tot aquest embrull; tindrem estiu, sí, però les temperatures seràn un parell de graus més baixes. Sincerament a mi em té el mateix estar a 39º que a 37º, el fàstic és el mateix. Fins ací tots d'acord, però el motiu d'aquest article no és ni molt menys parlar d'aquesta anècdota, ara us endinse en el tema:

La notícia ha servit per treure tallada a totes bandes, i a un país que s'arrastra en aquesta crisi que els rics estàn jugant, òbviament ja tothom ha buscat què pot treure'n de profit i quins diners ens portaràn aquests graus menys. Hosteltur (i crec que és la primera vegada que faig referència al meu sector professional), anava més enllà i pronosticava en aquest article que rebríem més turistes gràcies al fred estiu a l'Europa nord. Algú els hauria d'haver explicat certes coses abans d'escriure un article tan ridícul; i és que només calia fer una ullada als mapes del temps europeus de la setmana passada per veure que el fred a les nostres latituds porta gairebé sempre calor a latituds normalment fredes o si més no, altes possibilitats de que així siga.

Us explique breument i amb llenguatge facilot: separant a grans trets, tenim dues grans masses, una de més tropical i càlida que marca les temperatures a les nostres zones, que ve del sud i s'encarrega d'enfilar els mercuris i, un altra àrtica que baixa del nord i manté a ratlla els termòmetres al nord d'Europa i va deixant-se veure al sud en forma d'onades de fred o temperatures fresquetes com en aquest cas. Aquestes pujades i baixades de masses venen donades per la situació i força de diversos anticiclons coneguts per tots.
La imatge ens mostra que a la península escandinava ara mateix tenen una massa càlida com la que hauriem de tenir nosaltres a sobre, cosa que fa que les darreres setmanes tota aquella zona haja experimentat temperatures anormalment altes (vora 30º) i que sí que constitueixen en sí mateix un problema d'equilibri. Un altre fet ben significatiu és que el color verd, que ja hauria de quedar restringit a la part alta de la foto i pintar tot el nord de verd, continua despenjant-se a dia d'avui i provocant invasions d'aire fred que, a l'hora fa que la massa mare de fred es debilite més i més, i això sí que és ben preocupant, perque les neus perpètues de molts dels països del nord, s'han fòs enguany per primera vegada, i en canvi, nosaltres tenim encara cobertes de neu la majoria de serralades importants. Si l'aire fred baixa fins al mediterràni provocant una corrent de "xorro", l'aire càlid que per naturalessa tendeix a posar-se a sobre nostre, ha de buscar altres camins i, com està passant ara mateix, envaeix Rússia i fins i tot zones àrtiques com Rovaniemi estàn tenint més calor ara mateix que nosaltres.

Dit això, la predicció feta pel magazine Hosteltur en quant a que el fred estiu va a portar més turistes queda una mica pendent d'un fil prim. Què han de buscar els nostres clients potencials dels països freds i que representen el 80% (així a ull) del turisme que rebem? Clar està que seguiràn venint a gaudir de les platges i de tot el que vulgueu, però quan algú té tan bon temps a casa, la necessitat de marxar a fora és potser una mica inferior. No dic que l'impacte siga molt gran, però queda patent que la disminució dels visitants europeus quedarà mermada d'una manera o altra i no hi haurà ni molt menys un increment. Com a prova tenim el 2012, un any tremendament plujós a UK que va portar lligat un increment exponencial dels turistes anglesos cap a casa nostra.

Tot pot passar, però el que he dit abans (si és que algú arriba a llegir fins ací), és una teoria meua que veig més justificada que no pas el que esmenta la notícia que hem posat al punt de mira.

Bon estiu!

dimarts, 21 de maig de 2013

Abans, ara.

I escolte la remor de les plantes,
entre la tranquilitat del vent
que la primavera foragitada
interromp amb estones de sol.

Brilla Bocairent a la vall,
mentre els núvols van i venen,
muntanya enllà, buscant la mar.

Sona una dolçaina de fons
recordant el que forem i el que som
un país de contrastos,
una terra sense fí.

Ara et travessen carreteres i ponts,
on abans telers i batans regnaven,
camions i cotxes marquen el ritme,
però la pedra rau intacta en el record.