dimarts, 21 de maig de 2013

Abans, ara.

I escolte la remor de les plantes,
entre la tranquilitat del vent
que la primavera foragitada
interromp amb estones de sol.

Brilla Bocairent a la vall,
mentre els núvols van i venen,
muntanya enllà, buscant la mar.

Sona una dolçaina de fons
recordant el que forem i el que som
un país de contrastos,
una terra sense fí.

Ara et travessen carreteres i ponts,
on abans telers i batans regnaven,
camions i cotxes marquen el ritme,
però la pedra rau intacta en el record.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Grande Levi!!! Bon poema per Sant Jordi...Sóc el Xicue, si em deixes, el faré servir pel recital de poemes del meu cole... Gràcies

PD..Sóc lo pitjor escrivint poemes, fes-me este favor! El recitaré amb el teu nom.