divendres, 5 d’abril de 2013

Lent final

La teva resposta mor
entre estigmes d'esgotament,
i lentament s'esvaeix
aquella llum que abans escalfava.

El ràpid tremolar del teu cos
ja no crea calidesa
i en la foscor de l'hivern
t'engoleix l'oblit.

Poden vindre primaveres,
florir arbres i lluïr el sol,
podem aixecar les nostres banderes,
i creure que veiem el cel.

Serem victoriosos en la mort
i màrtirs en la vida latent.
El dia ens traga treballant
i la foscor ens fa morir cada nit.