dimecres, 2 d’octubre de 2013

Titola

Amb la teua fermesa dius bon dia,
buscant el caliu que avui no tens.
Tensa, parada i mirant els déus
despertes inquieta, amb neguit.

M’agradaria veure’t somriure,
però sé que només busques plors.
Un llampec a corre-cuita,
una exitació calibrada.

Cercant la mà em treus la son,
doncs no trobes avui res millor
La ciutat lentíssima desperta,
i tú pregues per un despertar de rei.

T’han posat mil noms vegetals,
i has fet amics en llocs extranys,
però sempre tornes a casa
a donar-nos bons mals de cap.

diumenge, 2 de juny de 2013

No hi haurà estiu? I a mi què?

Ha estat la notícia de la setmana, un meteoròleg francés anunciava que tindríem aquest any l'estiu més fred des de 1816, i ja ho tenim tot, la gent escandalitzada i tothom entretingut parlant del mateix a casa, al bar o a la feina (qui en té, clar). No tardarien res en sorgir els científics de la méteo local a desmentir-ho i a posar ordre en tot aquest embrull; tindrem estiu, sí, però les temperatures seràn un parell de graus més baixes. Sincerament a mi em té el mateix estar a 39º que a 37º, el fàstic és el mateix. Fins ací tots d'acord, però el motiu d'aquest article no és ni molt menys parlar d'aquesta anècdota, ara us endinse en el tema:

La notícia ha servit per treure tallada a totes bandes, i a un país que s'arrastra en aquesta crisi que els rics estàn jugant, òbviament ja tothom ha buscat què pot treure'n de profit i quins diners ens portaràn aquests graus menys. Hosteltur (i crec que és la primera vegada que faig referència al meu sector professional), anava més enllà i pronosticava en aquest article que rebríem més turistes gràcies al fred estiu a l'Europa nord. Algú els hauria d'haver explicat certes coses abans d'escriure un article tan ridícul; i és que només calia fer una ullada als mapes del temps europeus de la setmana passada per veure que el fred a les nostres latituds porta gairebé sempre calor a latituds normalment fredes o si més no, altes possibilitats de que així siga.

Us explique breument i amb llenguatge facilot: separant a grans trets, tenim dues grans masses, una de més tropical i càlida que marca les temperatures a les nostres zones, que ve del sud i s'encarrega d'enfilar els mercuris i, un altra àrtica que baixa del nord i manté a ratlla els termòmetres al nord d'Europa i va deixant-se veure al sud en forma d'onades de fred o temperatures fresquetes com en aquest cas. Aquestes pujades i baixades de masses venen donades per la situació i força de diversos anticiclons coneguts per tots.
La imatge ens mostra que a la península escandinava ara mateix tenen una massa càlida com la que hauriem de tenir nosaltres a sobre, cosa que fa que les darreres setmanes tota aquella zona haja experimentat temperatures anormalment altes (vora 30º) i que sí que constitueixen en sí mateix un problema d'equilibri. Un altre fet ben significatiu és que el color verd, que ja hauria de quedar restringit a la part alta de la foto i pintar tot el nord de verd, continua despenjant-se a dia d'avui i provocant invasions d'aire fred que, a l'hora fa que la massa mare de fred es debilite més i més, i això sí que és ben preocupant, perque les neus perpètues de molts dels països del nord, s'han fòs enguany per primera vegada, i en canvi, nosaltres tenim encara cobertes de neu la majoria de serralades importants. Si l'aire fred baixa fins al mediterràni provocant una corrent de "xorro", l'aire càlid que per naturalessa tendeix a posar-se a sobre nostre, ha de buscar altres camins i, com està passant ara mateix, envaeix Rússia i fins i tot zones àrtiques com Rovaniemi estàn tenint més calor ara mateix que nosaltres.

Dit això, la predicció feta pel magazine Hosteltur en quant a que el fred estiu va a portar més turistes queda una mica pendent d'un fil prim. Què han de buscar els nostres clients potencials dels països freds i que representen el 80% (així a ull) del turisme que rebem? Clar està que seguiràn venint a gaudir de les platges i de tot el que vulgueu, però quan algú té tan bon temps a casa, la necessitat de marxar a fora és potser una mica inferior. No dic que l'impacte siga molt gran, però queda patent que la disminució dels visitants europeus quedarà mermada d'una manera o altra i no hi haurà ni molt menys un increment. Com a prova tenim el 2012, un any tremendament plujós a UK que va portar lligat un increment exponencial dels turistes anglesos cap a casa nostra.

Tot pot passar, però el que he dit abans (si és que algú arriba a llegir fins ací), és una teoria meua que veig més justificada que no pas el que esmenta la notícia que hem posat al punt de mira.

Bon estiu!

dimarts, 21 de maig de 2013

Abans, ara.

I escolte la remor de les plantes,
entre la tranquilitat del vent
que la primavera foragitada
interromp amb estones de sol.

Brilla Bocairent a la vall,
mentre els núvols van i venen,
muntanya enllà, buscant la mar.

Sona una dolçaina de fons
recordant el que forem i el que som
un país de contrastos,
una terra sense fí.

Ara et travessen carreteres i ponts,
on abans telers i batans regnaven,
camions i cotxes marquen el ritme,
però la pedra rau intacta en el record.

divendres, 19 d’abril de 2013

La plutja de ponent

















La pluja se'n va cap a Itàlia,
deixant els camps regats
i les roselles ben obertes
a la meua Serra Mariola.

El vent s'emporta els núvols
enrocats a Montserrat
i la boira eterna del Pedraforca
que desfà la neu hivernal.

Tramuntana espera a meitat camí
les darreres aigües abans l'estiu.
La plutja se'n va cap a Itàlia,
però el meu país es queda.

dimecres, 10 d’abril de 2013

Fum

Vam ser com un incendi d'agost,
que cremava acceleradament la vida.
Vam voler agafar aire per respirar,
però els pulmons se'ns van omplir de fum.

Les flames cremaven cada nit
el amanèixer dels cossos bessons
esperant tot just el dia
que acabaren consumits.

Cendres, cremall i carbó
tot queda rere la dessolació
d'un incendi que mata
la teva vida, la nostra.

divendres, 5 d’abril de 2013

Lent final

La teva resposta mor
entre estigmes d'esgotament,
i lentament s'esvaeix
aquella llum que abans escalfava.

El ràpid tremolar del teu cos
ja no crea calidesa
i en la foscor de l'hivern
t'engoleix l'oblit.

Poden vindre primaveres,
florir arbres i lluïr el sol,
podem aixecar les nostres banderes,
i creure que veiem el cel.

Serem victoriosos en la mort
i màrtirs en la vida latent.
El dia ens traga treballant
i la foscor ens fa morir cada nit.

dijous, 21 de març de 2013

Càlid fred

Groc daurat i fí com la seda,
com un camp a l'entrar en primavera,
humit al final de la nit
pel reixiu de l'amor.

Regalima la suor per la cara
i creua els llavis banyats en saliva
on troba el primer dels nostres ponts,
dues llengues nervioses l'una de l'altra.

L'encert de sostenir-nos sobre els genolls
i el rítmic equilibri de forces,
cau la nit i torna a despertar-se,
i la simetria continua estable.

Carreres al llit en una gran marató,
caricies que apleguen a cada racó
sospirs d'àngel i sagetes incessants,
trenquem esquemes, descobrim la llum.

I a la fí,
el meu cap,
el teu pit,
el nostre fum,
les bona nit.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Moviment.

Cotxes,
sorolls d'autobusos vermells.
Metros,
comvois subterrànis atrafegats.

Passes,
còssos cercant velocitat.
Bicicletes, patins, motos
carreres, clòsses i cadires.

Ningú va enlloc, som un bucle.

dijous, 24 de gener de 2013

Previsió meteorològica per a les festes 2013 (1)


Amb més retard que de costum, enguany tornem amb les nostres previsions meteorològiques per a les festes 2013.
Ja que els anteriors anys les previsions variaven molt des de la seua primera aparició fins la darrera, aquest 2013 hem decidit esperar uns dies fins que tot estigués més perfilat.
En general les previsions no poden ser millors, bon temps, en cap de setmana... Què més podem demanar?
Però no us feu moltes il·lusions, doncs queden encara molts dies i la cosa pot variar radicalment encara que açò siga el que ens mostren ara mateix els models:

Les caixes
Temperatures en ascens i en la franja alta del que resulta normal per aquestes dates. Precipitació inexistent.

“L’entrà”
Els termòmetres continuaran marcant bones temperatures i la pluja no farà acte de presència. El punt negatiu pot ser el vent que despertarà cap a mitja tarda i que depenent del moviment final d’una borrasca, podria arribar a ser fort o molt fort.

Sant Blai
Típic és que aquest dia ens arribe algun plugim, i enguany no serà menys, però ja dic, molt inapreciable, ja que ve de ponent i l’estabilitat atmosfèrica continua predominant. Temperatures sense canvis.

Moros i cristians
Seguim la tònica dels dies anteriors. Temperatures en ascens si cap una mica més.

Sant Crist
Temperatures en descens com a previ avís d’una entrada d’aire fred que podria endarrerir-se o bé avançar-se. Sense pluja.

Esperem que gaudiu de les festes i tornarem a publicar un altra previsió el proper cap de setmana.

dijous, 17 de gener de 2013

Llit d'idees

Només un full en blanc,
paraules inservibles
i pensaments obstinats.

Poesia o conceptes buits,
llapissera i una goma,
paperera per a l'oblit.

La foscor envaeix,
és l'hora de dormir
digues adèu.

dimarts, 8 de gener de 2013

Bus

Ell em mirava
                                                      Jo el mirava
Caminava girant-se constantment
                                                      Jo el mirava
Seia i continuava mirant
                                                      Jo mirava el mòbil
Seguia mirant-me
                                                      Jo baixava del bus oblidat
Ell em seguia darrere
                                                      Jo entrava a l'oficina

                              Ell em picava l'ull ;)

                      

dijous, 3 de gener de 2013

Dones i abrics



M’agrada veure a les dones grans ataviades amb abrics de pell als barris alts. Amb les solapes caient sobre els seus muscles i mirant i remirant-se-les mai pots esbrinar si només observen la seua roba o si realment estàn executant una d’aquelles mirades de superioritat. M’agrada veure-les caminar, amb les mans ben aferrades a les bosses de marca que de ben segur no porten res valuós a dintre. M’agrada veure-les pujar al cotxe, de copilot, clar. M’agraden els seus marits, amb els muscles tocant gairebé les ulleres, que amb 80 anys sembla que mai han matat una mosca però han fet i desfet quant els ha plagut. Al capdavall no entenc en quin moment aquestes persones han decidit ser així.