dimarts, 25 de setembre de 2012

Murs



Perceps la tranquil·litat
D’un mon que s’ensorra;
I a l’aguait de l’oblit
Receles certa imprudència.

Engolit per la infinitat,
Del no res, de la blanca agonia
De l’espera en silenci
De la lenta tortura.

Ensopegues amb tot,
I el tot et cau a sobre; i se’t menja.
Eres fill de la terra, i com a tal,
Somies tornar a casa.

No cal que plores,
No flotaràs al teu mar de llàgrimes.

Levi 25/09/12