dimecres, 27 de juny de 2012

Domini

Sota el control respires
Amb cada bategada mesurada
Et done tota la llibertat,
De fer el que a mi em plau.

No son més les maneres
Ni del qui ni del com
Ara ho és tot, ens han robat temps,
Han matat l'espai.

Intixicades per imatges codificades
Ens arroseguem sagnant
I clamant al déu cel
El que el déu terra ens nega.

Som feus del seu desig
I ens prostituïm al seu capritx
Però no patiu, tot anirà be,
Confieu-me les vostres míseres vides.

dijous, 7 de juny de 2012

Vies desaparegudes

Els ferms combois del tren
posaven distància entre els dos.
I les vies es convertien de sobte
en murs infranquejables.

Queia la lluna de València
que ja no ens deixava veure
rere el plor desconsolat
d'un adéu cinematogràfic.

Sembla tot just fa un minut,
i han passat tants anys...
Tants nous calfreds
entre braços aliens...

Cada matinada encara desperte alterat
no he esborrat el teu record,
els teus llavis, la teva mirada,
poden passar anys i hiverns,
però encara et veig.

El dia de la meua mort
pujaré a un tren i tornaré
i a l'estació del Nord et vull trobar
per dir-nos l'últim adéu.