diumenge, 18 de novembre de 2012

Valtari by Christian Larson

Potser hi ha moltes coses bones en aquesta vida, però arriba un punt en que sempre hi ha algú que no et defrauda mai. En aquest cas és Sigur Ros; els illencs ens tenen acostumats a infringir-nos sentiments a cops de cançò cada vegada que treuen un nou tema al mercat. És una costum des de que Jonsi va dicidir agafar el micro i la guitarra i simplement expresar-se. Doncs l'expressió perfecta arriba si cap més en aquest video resum de tot el disc de Valtari i que Christian Larson ha plasmat impresionantment bé en els moviments d'aquests dos protagonistes que es fusionen amb cada fragment d'un tema i dels quals després dels pocs més de 10 minuts de durada del video, acabes enamoran-te. Grans sempre els Sigur Ros. Gaudiu.

dimarts, 25 de setembre de 2012

Murs



Perceps la tranquil·litat
D’un mon que s’ensorra;
I a l’aguait de l’oblit
Receles certa imprudència.

Engolit per la infinitat,
Del no res, de la blanca agonia
De l’espera en silenci
De la lenta tortura.

Ensopegues amb tot,
I el tot et cau a sobre; i se’t menja.
Eres fill de la terra, i com a tal,
Somies tornar a casa.

No cal que plores,
No flotaràs al teu mar de llàgrimes.

Levi 25/09/12

diumenge, 22 de juliol de 2012

El sexe entre nosaltres

En aquesta tarda d'estiu
brollen les suors candents
dels nostres còssos en flama
i els nostres sexes en poesia.

Les mirades es transformen
en natural oxígen
i les respiracions frenètiques
en llenguatge comú.

Els moviments es tornen bojos
com en dansa prohibida.
Les mans acaronen cada racó
per fer-lo seu, per tenir-lo a dins.

Còssos que caminen al mateix ritme,
calfreds que recorren l'èsser
i arriben fins a l'esperit,
el jo oblidat en el desig.

Sona la melodia divina
i l'èxtasi ho envolta tot
som al bellmig de l'explosió,
que dure eternament preguem.


dimecres, 27 de juny de 2012

Domini

Sota el control respires
Amb cada bategada mesurada
Et done tota la llibertat,
De fer el que a mi em plau.

No son més les maneres
Ni del qui ni del com
Ara ho és tot, ens han robat temps,
Han matat l'espai.

Intixicades per imatges codificades
Ens arroseguem sagnant
I clamant al déu cel
El que el déu terra ens nega.

Som feus del seu desig
I ens prostituïm al seu capritx
Però no patiu, tot anirà be,
Confieu-me les vostres míseres vides.

dijous, 7 de juny de 2012

Vies desaparegudes

Els ferms combois del tren
posaven distància entre els dos.
I les vies es convertien de sobte
en murs infranquejables.

Queia la lluna de València
que ja no ens deixava veure
rere el plor desconsolat
d'un adéu cinematogràfic.

Sembla tot just fa un minut,
i han passat tants anys...
Tants nous calfreds
entre braços aliens...

Cada matinada encara desperte alterat
no he esborrat el teu record,
els teus llavis, la teva mirada,
poden passar anys i hiverns,
però encara et veig.

El dia de la meua mort
pujaré a un tren i tornaré
i a l'estació del Nord et vull trobar
per dir-nos l'últim adéu.


divendres, 25 de maig de 2012

dissabte, 31 de març de 2012

Amor, turment.

Amor tortura
Que em deixa sense força
I m’atrau a l’obscuritat del meu ser,
Que ja camina sense glòria.

Amor martiri
De papallones que es tornen claus
Cors taquicàrdics
I ulls feixucs de no dormir.

Amor suplici
Que espera i no rep
Que calcula inexacte,
Que mor sense haver viscut.

Amor de pena,
Sofriment i dolor.
Amor trist,
Amor que s’apaga.

dimarts, 27 de març de 2012

No viatgem mai com dius

No viatgem mai com dius
I ens perdem per sendes novelles
Plenes de rancúnies passades
Que ens omplin de buidor.

Convivim amb vanitats imperioses
I cuidem el narcís com a fill maleducat
D'espelmes malmeses que ja mai
Tornaran a donar cap claredat.

Seguim fent sonar la musica celestial,
Sons caducs que ja aguaiten el seu final
Mentre escoltem les rialles dels nous deus
O dels qui han quedat perpetuats.

Res ens queda més enllà de l'horitzó,
Que ara també és buit
Que roman deixant esperances
Als qui creuen seguir dins la partida.

dimecres, 25 de gener de 2012

Fragilitat

Nus que es descorda

Al passar per la teva mirada,

De càlides rencançes,

D’inassolibles deutes.


Dreceres antigues

Que porten enlloc,

De cares tristes,

D’albades solitàries i grises.


Serioses aparences

Que amaguen complicitat,

De nits properes,

De còssos agitats.


Fragilitat inmensa

Que es trenca cada no-res

Que busca eixides

I només troba desconsol.