dijous, 2 de desembre de 2010

Alié.

...mirava les parets i veia la seva hombra, caminava i imaginava les seues passes, al llit sentia les caricies, a la dutxa el seu alé, els objectes li recordaven cada instant viscut junts, cada hora tenia un significat, podia encara tocar amb els dits cada imatge al seu interior, parlava i semblava tenir resposta, la memòria el feia veure, el record el torturava i, el seu pensament, explotava a cada segón... embojia, res més lluny de la realitat, però aquell ésser ja no hi era al seu costat, i tots els moments compartits de poc podien ja servir perque les coses tornaren a ser iguals...