dimarts, 20 d’abril de 2010

Comptant iogurts...


No se n'adonava que el temps anava passant, ja no era aquell que abans ho veia tot fàcil, ni tampoc aquell qui no tenia prejudicis, no, el temps li havia demostrat que no, per molts esforços que vulquera fer, la seua educació l'havia marcat molt i, era incapaç de portar la vida que sempre havia somniat. Dia a dia plenava les hores de coses buides, de tasques que el matenien ocupat, entretingut i que impedien a la seua ment, ja malalta, de centrar-se en altres afers, de pensar en la seua vida, de veure's a si mateix, de decidir-se... Anava quedant-se enrere, retrassat, molt retrassat, amb camins sense descobrir, i ningú no li ajudava, ningú li donava el suport suficient per seguir... i cada setmana, quan comprava els iogurts, se n'adonava que el temps passava, la data de caducitat d'aquell lacti li recordava que s'apropava un nou mes i que la situació insostenible, tart o d'hora el faria relliscar...