dissabte, 24 d’abril de 2010

Per Sant Jordi, el llop estepari...


Aquest any, per Sant Jordi, el que ens tocarà llegir, no serà altra cosa que "El Llop estepari" un gran llibre de Hermann Hesse que, segons sembla i, encara no l'he llegit massa, té molt a dir i, molt per comparar... Ahi us deixe una breu sinopsi de la wikipedia:

El llop estepari (Der Steppenwolf) és una novel·la de Hermann Hesse publicada per primera vegada el 1927. Obra mestra de la literatura del segle XX, prohibida sota el règim nazi, aquesta novel·la va marcar la seua època i continua sent avui una obra ineludible.

Conta la història de Harry Haller, un home desenganyat que no arriba a integrar-se en una societat que no se li assembla pas. L'home es defineix així com un llop de l'estepa, animal solitari, extraviat en un món que li sembla incomprensible. La seua trobada amb diversos personatges li permetrà de fer front a la seua desil·lusió, especialment gràcies a un "viatge" iniciàtic que li permetrà de descobrir les diferents facetes de la seua personalitat.

dimarts, 20 d’abril de 2010

Comptant iogurts...


No se n'adonava que el temps anava passant, ja no era aquell que abans ho veia tot fàcil, ni tampoc aquell qui no tenia prejudicis, no, el temps li havia demostrat que no, per molts esforços que vulquera fer, la seua educació l'havia marcat molt i, era incapaç de portar la vida que sempre havia somniat. Dia a dia plenava les hores de coses buides, de tasques que el matenien ocupat, entretingut i que impedien a la seua ment, ja malalta, de centrar-se en altres afers, de pensar en la seua vida, de veure's a si mateix, de decidir-se... Anava quedant-se enrere, retrassat, molt retrassat, amb camins sense descobrir, i ningú no li ajudava, ningú li donava el suport suficient per seguir... i cada setmana, quan comprava els iogurts, se n'adonava que el temps passava, la data de caducitat d'aquell lacti li recordava que s'apropava un nou mes i que la situació insostenible, tart o d'hora el faria relliscar...

dijous, 15 d’abril de 2010

Tot allò que saps...

Saps que serem eterns,
Capbussats en l'eco del temps,
Saps que el soroll de les paraules
ressonarà formant tendres melodies.

Saps que podrem escoltar
tot allò que mai ens haviem dit.
Saps que cremarem
amb cada nova carícia.

Saps que fluïràn els còssos,
submergits en perfecta equitat,
i fixarem les mirades
incrèdules de tanta bellesa.

Saps que serem, millor junts,
l'un al costat de l'altre,
Tot allò que saps,
tot allò que ignores...

Levi 14.04.2010 Bcn

dilluns, 12 d’abril de 2010

Serà necessàri...

Trencarem els fils de les milotxes,
perque volen en llibertat,
i rebentarem amb bombes les preses
per deixar l'aigua correr.

Deixarem fluïr els nostres pensaments,
i sense por els expressarem amb paraules,
i els escriurem tots en versos,
perque els qui han de vindre els puguen sentir.

Alçarem altes torres de pedres
en memòria dels qui tot ens han donat
i portarem flors a les seues tombes,
però creieu-me, venjarem les seues morts.

Acabarem amb les pors que ens acobardeixen,
i trencarem amb aquest absurd silenci;
perque ja ho va dir l'Ovidi,
Serà un dia que durarà anys...

Levi (11.04.2010 Bcn)

divendres, 9 d’abril de 2010

Fem un café?...

... tres anys seguits agafant el mateix autobús i, tots els dies trobava la mateixa gent. Gent atabalada que arribava tard a les seues feines, gent gran que anava al metge, gent extranya, gent curiosa, gent simpàtica i d'altra esquiva. Tres anys mil.limetrats, coincidit amb els mateixos, ja sabia la roba que vestia cadascú, l'humor i, fins i tot quan estaven de vacances. Prenent una miqueta d'atenció, podia esbrinar la seua veu i, assabentar-se dels seus affers i problemes.
Però no tothom era igual, hi havia algú entre aquella gent que aconseguia una atenció especial, tot un reguitzell de mirades creuades dia a dia, a primera hora del matí i dos vegades a migdia, mirades, mirades i més mirades, però ni una sola paraula. Feien com que no es veien i, fins i tot moltes vegades giraven el cap com si res. Un trieni d'incògnites i preguntes al seu voltant sense l'atreviment necessari per dir res.
Aquell dia va ser especial, enórmement especial. Els divendres tothom estava més content a l'autobús i, d'acord amb aquesta alegria, van actuar. ... Qué mires? I tu? A tu, i tu? A tu... Fem un café? D'acord, demà a...