dijous, 25 de març de 2010

Dansa descontrolada...

Ritmes frenètics
sota respiracions tallades,
enmig del no res
emergeix l'univers.

Còssos equivalents
que no sumen,
però donen resultat
en una equació linial.

Sintaxis destrossada
per moments de bojeria,
i un got vesa els fluxes
que guardes a l'interior.

L'endemà no albira paraules,
mirades, complicitat i silènci...
Esperant la repetició
en el món que no fa judici.

Levi Bcn 25.03.10