dijous, 18 de febrer de 2010

El dia que va acabar l’hivern...

El dia que va acabar l’hivern

Em vas venir a buscar

I vam voler ser eterns

Submergits en infinites abraçades.


Al final de la fredor

Ens esperaven les prunes

Guardades téndrament a la tardor

Per mesclar-les amb caricies.


Vermelles eren les albades

I curiosos els nostres ulls

Descobrint cada racó dels còssos

Com ocells buscant l’horitzó.


El dia que va acabar l’hivern

També va morir el meu món,

I assegut vaig esperar el sòl,

Però al teu país en desfer-se el gel,

Torna de nou la fredor...


Levi Bcn -18/02/2010-