diumenge, 17 de gener de 2010

Desengany...

Ni els teus ulls transmetien la veritat,

Veritat tacada amb mentides,

Ni el teu somriure era tan sols bonic

Com setmanes abans havia cregut.


La simple pronunciació del teu nom

Ja no em generava marxes a l’estómag

I els meus pensaments s’havien apartat,

Com buscant un nou rumb, dins el no res…


Ja no passe els dies sencers pensan-te,

Les nits despert, esperant, morint, desitjant,

Eternitats junts, que se’ns passaven volant,

La por a un dia ser rebutjat, sense resposta.


La sort m’ha fet cansar-me d’esperar

I el que abans desitjava amb anhel,

Ara ho intente esquivar, fent zig-zag,

Com si les tornes hagueren girat...


Levi Bcn (17-01-10)

4 comentaris:

Virginia ha dit...

Desengaños.. Ojalá no tenga que sufrir ninguno con las personas que menos lo espero.

Albert ha dit...

que gran levi!fa temps que no escric als blogs, pero m'agradat molt i volia fer-to saber!! a vore si enguany si et cride que tinc el mobil,ajjjajaj!

Albert ha dit...

soc mor!

mesque ha dit...

Moltes gràcies Mor, ens veiem en festes, no???