Quan la ventolada ja ha parat, és el moment de fer les nostres valoracions respecte al que ha passat a les darreres eleccions europees a les que per cert, finalment vaig aconseguir votar quan els mecanismes de l'estat es van moure per fer-ho possible.
El passat 7 de juny, passarà a la història com un dia en el que el món va perdre una de les seues millors oportunitats de canviar o, de donar un toc d'atenció. S'esperava una participació molt baixa i, finalment no va ser per a tant, dels resultats, millor esperar una mica per parlar-ne. La participació és el primer punt clau d'aquests comicis passats. El món està submergit en una abismal crisis que ens està deixat sense feina i, també a molts sense sostre, però aquesta crisi, generada per l'inutilitat dels seus models econòmico-depredaros basats en el capital i el consum desmesurat i insostenible, també ens deixa parts bones, el seu model, ha començat a fer aigues i, la població ha pogut comprovar un dels seus flancs més dèbils i, és que és ella mateixa qui dona alé al sistema del capital i, li'n dona consumint, comprant... Quan decidim que no ho fem, salten les alarmes del seu sistema de control i, treuen a la seua policia per evitar que els pilars que els sustenten facen ni el més mínim moviment. I quí és la policia ací? Son els nostres estats, som nosaltres, son els nostres diners que, en compte d'invertir-se en finalitats positives i socials, s'inverteixen en salvar empreses i grans corporacions del automòbil, banca... tornant a repetir per si algú no ho sap, els nostres diners, els nostres diners. A qui li han preguntat si vol rescatar el banc que el tindrà lligat fins els 75 anys amb una hipoteca astronòmica que l'estrangula mes rere mes? A qui li han preguntat si li hem de donar feina a una constructora que ens cobra els pissos a un valor 20 vegades més car del que realment ho és? A mi no i, per supost, crec que a vosaltres tampoc. Però a que ve açò? Les eleccions europees haurien d'haver estat una ferramenta del poble per a encendre tots els llums rojos o, per a acabar amb aquest sistema des de dins. Encendriem els llums rojos amb un 10% de participació, que hauria fet que les eleccions sigueren invàlides i, per tant un crit d'alerta molt fort de que alguna cosa estava passat. I, podriem haver actuat d'un altra manera, treient el poder als que han creat aquest sistema, als que tenen tants interesos en les empreses que, inverteixen els diners de tots i totes en elles, als que rescaten entitats depredadores mentre deixen morir industries tradicionals com la del tèxtil perque no els hi dona tants diners, en fi, als que fan possible dia a dia que el seu model antisustentable, segueixca en peu. Però no ho em fet, Europa ha dit sí, ha dit que vol seguir intentant rescatar el sitema caduc del capital, ha dit que vol resistir aquesta embestida uns anys més per a haver d'enfrontar-se a un altra igual o pitjor i, Europa també ha dit no, que no vol mirar altres opcions, que no vol solidaritat, igualtat, sostenibilitat i, sentit comú a la seua política ni economia, així doncs, seguim amb aquest grotesc espectacle, treiem les carrosses al carrer i, celebrem que anem a tornar a ingerir el iogurt que està caducat des del primer dia que el vam comprar fins que, arrivant a la darrera cullerada, ens trobem malament i, qui sap qué passarà...
