Excelentísimo Imputado Camps...

Escric mentre de fons escolte les noticies de cuatro. Avui em sent avergonyit de ser valencià, de que m'identifiquen com a tal i amb els meus polítics. Camps ha declarat avui com a imputat en una trama que, ojo, té molt més a veure que els tratges, es prove o no aquesta tonteria, el que és cert, és que la Generalitat Valenciana, ha asignat moltíssims contractes a unes empreses que, segons les noticies, presentaven projectes molt cars respecte a d'altres dels concursos. No puc veure com la Alcaldesa de València, i alguns populars més arropen a aquesta persona en, recordem, UN JUDICI en el que està imputat. Mentrestant, els seus acòlits rebentaven les protestes a la porta del TSJPV d'una manera poc religiosa i, al seu estil més purament neofeixista, esgarrant pancartes i intentant callar les boques. Rajoy, justifica que la mayoria de los balencianos está con el presidente, senyoret meu, ni la mayoria ni nadie, cuando alguien está imputado, sea o no sea acusado, nos guardaremos nuestras palabras hacia el president antes de llamarlo "sinverguenza" o, disculparnos publicamente por malpensar cuando se conozca la sentencia. Camps camps... quina sort tens de no tindre oposició a València... Esperem que el judici en el que ara es veu involucrat el teu govern, acabe destapant la trama corrupta más grande del mundo, que a vosaltres lo más grande os gusta mucho... No espere massa d'un judici que será tot façana i que de destapar servirà ben poc, de tota manera, que serveixca per que la resta de l'Estat Espanyol puga veure quina n'és la realitat valenciana, en la que uns parlen i als altres els callen la boca...

Aniversaaariiii feeeliççç...

Ja ha passat un any més i, cada dia es fa més patent (encara que ho vulguem evitar) ja no som aquells xiquets que jugavem als bancals, tampoc els que fumavem amagats damunt de les escoles de dalt, tampoc els que anavem amb moto on fós i quan fós, ni els que seien llargues vesprades en la derrota sense importar res ni ningú. Molt enrere han quedat aquells anys i, és clar que ja no tornaran, per això hem d'aprendre a treure el suc a aquestos moments que ara vivim i, encara que no gaudim de tota la llibertat que voldriem, aprofitar cada minut de la millor manera. De moment, aquest estiu ens espera Islàndia durant el mes d'Agost, que això no és poc.

Sort!!!

Iceland...

Dies per eixir...

El temps acompanya i aquestes setmanes fa un temps excel.lent per deixar les cases on hem passat aquest hivern i anar a gaudir del nostre entorn que, per fortuna, a Bocairent en tenim un grapat (de voltant i, valuós). Un dels recursos més freqüents és preparar el menjar a casa i pujar a Mariola a dinar, val a dir que, si el dia és bò, el mer fet de dinar allà es converteix en una experiència de contacte amb la natura que paga la pena experimentar, si més no tots els dies, almenys sí algun dia al mes
.

Primavera de plors...

Sembla mentida que l'explosió sexual de la primavera aconsegueixca fer-nos plorar a més d'un i amargar-nos l'existència en els que poden ser els dies més preciosos de tot un any. I és que quan arriva l'Abril, plantes i arbres amollen els seus reclams sexuals per aire, terra i aigua per tal d'aconseguir copular amb el primer que passa i, perpetrar la seva espècie un any més, amb tanta mala sort que som molts els al.lèrgics a aquestes feromones copulatòries i, a l'entrar en contacte amb els nostres còssos, reaccionem dràsticament contra una amenaça estúpida que, aconsegueix submir-nos en un estat caòtic, febril i inútil durant bona part dels mesos que dura la copulació florar. Qui ho anava a dir, que una cosa tan bonica i necessària, anava a generar tant descontrol...