Incompatible...

Et sent a prop quan estàs lluny,
I quan et tinc, t’avorreixc,
Esbrine el teu perfum a anys llum
I amb una bafanada en tinc prou.

Pense amb tu d’abril a juny,
I la resta de l’any el passe oblidan-te.
Els dies de plutja hi pense,
Els de sol, no puc ni recordar-te.

Oblida’m per fer-me mal,
Odíam perque així ho mereixc.
Ignora el meu desconsol,
Però no te’n vages, per favor...

Levi (Bcn - 17/02/09)

Moltes fel.licitats!!!

Avui és l'aniversari de ma mare i, des d'ací li desitje moltes fel.licitats i que en compleixca moltíssims més!!!

En un no res...

Caminava per aquella gran avinguda pensant en els seus problemes que, des de feia un temps, no n'eren pocs. Es va creuar amb un antic company de feina al que, ni tan sols es va atrevir a saludar. Mirava al terra, els seus ulls ja no recordaven el cel, només l'asfalt, el terra, els passos de vianants... Vagava amunt i avall intentant buscar sol.lucions que mai arribaven, sol.lucions impossibles que s'entestava a trovar per intentar evaïr l'enorme sentiment de culpabilitat i penediment. Esgotava les cigarretes com si d'aire es tractés i ingeria cafés com el seu principal aliment. La seua pell s'havia tornat blanquinosa i, tot un regitzell de taques sobre el seu cos, li recordaven que aquella situació no podia durar molt més. Havia pensat moltes vegades en acabar tràgicament amb tot allò, però guardava una esperança, una minúscula brisa que li donara un cop de mà per eixir endavant.

Una vegada més es va disposar a creuar la gran avinguda i, aquell estrident soroll de sirena el va fer recular un pas. De sobte un gran cop, de sobte un no res...

Ja queda menys...

Ja ha passat un altre any, les festes no fa massa dies que s'han acabat i, ja esperem, almenys jo, que arribe l'any que ve. Les festes d'quest any podrien estar considerades normals. Una miqueta amenaçades per el temps que, tot siga dit, ens va respectar bastant deixant que l'entrada es desenvolupara amb alguns entrebancs. Ha sigut l'any en el que he estrenat el tratje de Marino que m'ha regalat ma mare i que, cal dir que és ben bonic. Afluència de public normal entre setmana, l'Ambaixada de la risa molt bona, amb les paròdies d'Obama entre d'altres que, ens van fer riure molt i, per lo qual vull donar la meva enhorabona als Suavos per portar a terme aquest acte desinteressadament i amb tanta il.lusió. Gràcies. Un any bò tamé per haver pogut estar tants dies a les festes, cosa que ja fa temps que resulta prou dificil i, entre tot açò, el debat creixent de "les festes a cap de setmana" i del que, tot i viure i treballar fora de Bocairent, no comparteixc del tot...

En fí, unes festes més, unes MOLT BONES FESTES!