dilluns, 14 de desembre de 2009

Maialen, txapeldun!!!


Ahir per la vesprada vaig tenir l'oportunitat de conéixer una miqueta de més a prop la cultura Basca, vaig anar a veure el HEUSKAL HERRIKO BERTSOZALE (per la TV), un concurs que supose que molts pocs coneixereu. Es tracta de la final que es fa cada 4 anys entre els millors Bertzolaris d'Heuskal Herria i, resumint molt per damunt, el jurat va posant temes i, els bertzolaris van improvisant la seva poesia, amb temes que realment moltes vegades van aconseguir posar-me els pèls de punta. És curiós com una societat, la basca, pot arribar a omplir un estadi amb més de 15.000 persones per escoltar poesia, és més que això, és impresionant i meritòri d'un respecte brutal i una lliçó de sabiesa quan, nosaltres no som capaços ni en el millor dels casos de reunir-ne'n a més d'uns centenars per escolar poesia nostra. Ahir, a més a més, Maialen, la guanyadora, es va convertir en la primera dona en guanyar la Txapela en aquest concurs, donant-se així un canvi generacional molt important.

Tot i que, evidentment, no entenia gran part del que escoltava, m'ho anaven traduïnt i, així vaig poder gaudir d'uns versos plens de contingut, sentiment i valor que van deixar frases i moments molt bonics quan es parlava del tema basc, amb temes com un "vis a vis amb un company a la presó" i amb els que estàn havent tanta polèmica perque oliguen a despullar-se davant dels funcionaris a tothom i, altres temes molt interessants. Alguns versos que hi ah que apuntar-se podrien ser entre molts altres: "para tomar papel y pluma, porque esa es la manera en la que sé desnudarme" , "los funcionarios no van a ser capaces de desnudar mi corazón", "herri bat sortzen jarrai dezagun, euskaratik eta euskaraz» («sigamos creando pueblo, desde el euskera y en euskera)", "la solidaridad es un ungüento que, curar, no cura nada, pero sí reconforta", "La frontera se ha disuelto, Eukal Herria es libre, no es verdad pero lo será en el futuro", "Askatasuna ez da erosten, baina prezioa dauka» («La libertad no se compra, pero tiene un precio"...

En definitiva un gran esdeveniment que espere els valencians algun dia arribem a assolir questa quota cultural cap a la poesia, el valor del nostre país i, l'orgull de ser el que som...

2 comentaris:

Virginia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Virginia ha dit...

Si, ojalá en Valencia pasaran cosas así. Que a la gente le interesara la lectura, la poesía o la escritura. Pero hay tan poca gente que disfruta de estas cosas. Con lo bonito que es y lo que le enriquece a uno. Se aprende a "escribir", a "hablar"... a expresarse. Y resulta mucho más fácil desatarse las cadenas y contar lo que sentimos.