Les tres de la matinada
i seguia sòl al llit,
el cel plé de núvols
i un tremolor al còs.
Les quatre i sense noticies,
res havia canviat.
Les cinc colpides de dubtes
i les sis que s'esvaïen.
Les set anunciaven el dia
i les vuit me'l presentaven.
Les nou i res, les deu
les onze, les dotze
la una, les dues...
divendres 17 de juliol de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 han dit alguna cosa:
i aixi passava el dia...
...i la vida...
"la vida no para, no espera, no avisa"
corre, de pressa, dispara que no para!!! escopeix al dibuix distant anomenat realitat, t'entristeix?? no hi ha temps!!! i la ment?? dement!!! calla!!! no cal parlar!!! s'ha oblidat estimar!!! no es recorda somiar!!! sense mai despertar... ja no importa allò important... foscor sense por.. angoixes sense malsons... vull més!!! puc volar??? besar el cel!!! cavalcar al vent distant!!! cremar el vel als ulls d'un foll incrèdul!!! com??... o no... imaginant???....deixeu-ho vaig a explotar....
.....úgnin....
Publica un comentari