D'un temps ençà, he redirigit més el bloc cap a la literatura, concretament, alguns relats curts i alguna poesia; ja fa bastant temps que no publique cap article d'opinió i, els fets de les darreres setmanes m'alienten a fer un breu anàlisi de l'actualitat.
Irremediablement começarem pels casos més sonats de corrupció que d'han donat en les darreres setmanes on, segons sembla, està implicat el president de la generalitat per voluntat popular, i mai millor dit. El cas és que siga veritat o mentida, mai ho sabrem. La justicia està ben fotuda. Els jutges ara son politics? Els lligams entre els politics i els encarregats d'aplicar la justícia son més forts del que semblava. I dic, si hi ha tanta amistat, com collons podrem saber qui ens roba? Si els mateixos que ho fan són els que defineixen qué és robar? Indignant. No podem passar de puntelles pel que ha passat al País Basc, un canvi històric i, més que discutible. Un canvi on un partit politic ha estat il.legalitzat, sí, s'ha privat a una part importantíssima de la societat basca de poder opinar sobre el que pensen, podem estar més o, menys d'acord amb les seues idees, però d'ahí a prohibir hi ha un bon grapat de passos... Indignant. La "crisi" no és menys, estem submits en un gran pou d'incertesa econòmica que, lluny de perjudicar els més rics, està convertint-se en un pou de desesperació per als milers d'acomiadats diàris i, mentrestant, el govern mira de treure draps bruts a l'oposició i, a l'inversa. Indignant. Posar les noticies és com a mínim per posar-se a plorar. Hi ha d'elles que es dediquen a anar als jutjats i passar-se 40 minuts explicant tots i cadascun dels cassos que s'han jutjat. Però res més lluny de la realitat, el panorama resulta preocupant si més no pel preocupant nombre d'assassinats de dones, assasinats distints, robatoris, xarxes desarticulades de la més diversa índole, segrestos, abusos sexuals, drames i un gran llarg etcétera que colpeix les nostres pantalles diàriament... Indignant. Ara els bisbes es mostren contraris a l'abort i gasten una millonada en pamflets, tanques publicitàries i demés infraestructura que, lluny queda de la religió. En canvi, s'avançauna miqueta cap a la lliberació de l'abort o, almenys parcial que, tant de temps fa que hauria d'estar en vigor per a despenalitzar a totes aquelles que per un motiu o altre, decideixen avortar. Recorde amb emoció una frase escrita a la Ronda Sud de Bocairent "Avort, tu decideixes". I entre mig de tot açò, un debat suposadament obert sobre la cadena perpètua al nostre país, i dic suposadament perque pense que la majoria ho tenim clar, NO, no a privar de la llibertat eternament a qui ha comés algun error en la seva vida, però això si, cal un enduriment de les penes per a aquells qui havent cumplit les seves sentències, ja siga amb presó o econòmicament, es reiteren en els seus delictes. D'altra banda, Israel segueix enriquint l'odi cap a Palestina, ara, un Ultradretà serà el ministre d'exteriors, no tinc paraules per a definir-ho.
En fí, entre els casos de corrupció, espionatge i tota la quantitat de succesos que diàriament ens sacudeixen, vull exclamar com quan era xicotet: Has roto la olla!!! Has roto la olla!!! Has roto la olla!!! Pot ser hem de tornar a començar el joc i fixar noves normes...
dilluns 16 de març de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


1 han dit alguna cosa:
estic amb tu levi, que comence de nou el joc..
Publica un comentari