Desconsòl

El silenci era gran,
al terra jeia el còs,
a l’ambient llàgrimes,
al cor una escletxa.

Paraules irrellevants,
pronunciarles tenia importància,
aquells xicotets instants,
que ara prenen distància.

Llàgrimes que s’enfondren,
dies que no son dies.
Deixam parlar-te,
deixa’m explicar-te.

Si em donares un minut,
si pogueres obrir els ulls,
Si entengueres el que dic,
si visqueres, però...

El silenci és gran,
al terra jeu el teu còs,
a l’ambient incomprensió,
al meu cap, dessolació...

Levi -Bcn-03.03.09