Recorde l'olor a fusta,
recorde les llargues hores de treball,
recorde la nostra casa,
que ja no és més que un retall.
Recorde les teves mans,
els ulls, el nas, els peus,
cada racó d'aquella casa,
que ara només puc que somniar.
Recorde aquella trista vesprada
que amb la mirada inundada
ens vas dir plorant
que la mare ens havia deixat.
Recorde la teua mirada,
recorde les teues paraules,
recorde aquell 15 d'agost
i la teva palpable absència.
Recorde el pa torrat,
ho recorde tot al detall
però la tristesa més gran
és que tan sols ho puc recordar...
Levi
27-Desembre-2008 (Bocairent)
dilluns 5 de gener de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


1 han dit alguna cosa:
Excel·lent. Estàs fet un poeta.
Bon any i bona sort
Salut
Publica un comentari