El fred, quin remei...

Segurament si estàs llegit açò ara és perque estàs assegut a casa, calentet i prenent una infusió. O almenys, com jo, al silló arrimat a la finestra per agafar la wifi jejej. La qüestió que avui ens ocupa és el fred, un assumpte que porta a tots de cap quan es presenta. Tothom pot ser protagonista de la noticia en un dia de fred, tots podem saber de tot... Avui ha aparegut el fred i, de sobte, la crisi eonòmica ens ha dit adéu. Les portades dels telediaris ja no ens assustaven amb dades econòmiques, desarticulacions, detencions, assassinats... avui el fred ho era tot!!! I es que la neu d'octubre és molta cosa!!!

Amb el dia d'avui podem donar ja per començat l'Hivern, així que espere que durant aquests mesos puguem parlar més del fred i la neu que no pas d'altres problemes.

Senyors, benvinguts a l'Hivern!!!

Llarg caminar...

...i camines tot sol, entre les ombres que en la vida t'has buscat...

Ya estoy aquii...

Hola a tothom després d'un temps, però entre açò de la feina, el canvi de pis i tot, la veritat es que no trove el moment de seure davant l'ordinador per xafardejar.
Pot ser us sembla poc interessant o, si més no, irrellevant, però avui he estat a un congrés sobre Yeld Management i d'altres assumptes de la gestió hotelera de vendes. La qüestió és que, en aquest interessant congrés, s'ha parlat d'un nou tipus de clients, tu i jo, tu per xafardejar el meu bloc i, jo, per expressar-me obertament ens convertim en consumidors potencials d'informació que, focalitzada adequadament pels creadors voluntaris i, visitada per persones d'igual condició, fan que l'interés per un determinat producte o servei, creixca com l'escuma.
Qui ho anava a dir, el bloc que, va naixer abanderant la llibertat, laindependència dels mitjans i demés, ara es converteix en un canal de venda... Quines coses té la vida...
Bé, a veure si durant els propers dies anem movent una miqueta el bloc perque li fa falta...

Esclavitzats...

Aquell nen anava aprenent coses a poc a poc, però amb la seva curta edat ja havia estat capaç d'assolir pensaments més grans que qualsevol dels grans que l'envoltaven. Amb la seva prematura edat, ja sabia que no volia formar part de tota aquella parafernalia que els del seu voltant havien orquestat al llarg de la història. Sabia que tot allò no estava bé i que el concepte que aquells havien marcat com a bé/mal, no podia estar encertat de cap de les maneres.

Va mirar un gos, encadenat pel coll, amb una d'aquelles passetjades que el seu "amo" li feia durant el dia només per fer les seves necessitats entre els cotxes, contenidors... En aquell moment el gos va alçar tímidament la seva mirada trista i va mirar de reüll un altre caní que passava pel costat; l'altre, amb el mateix gest d'impotència i, per suposat, també encadenat, se'l va mirar i de seguida tots dos van apartar les mirades i van continuar caminant amb passes melancòliques acceptant allò al que els havien sotmés, la esclavitut.

No podia ser, aquella societat on havia naixcut no podia ser tan cruel; llavors va pensar en la libertat dels seus pares i, les persones que l'envoltaven i, és quan va descobrir que ells, tot i que no portaven una cadena al coll, també hi estaven esclavitzats, i pot ser més que els gossos. Les cadenes havien estat substituïdes al llarg de la història per lletres, anagrames que junts formaven les lleis, allò que lligava les persones de per vida i les convertien en esclaves d'una societat injusta.