Where is the route???

Anava tan entretingut escoltant música al seu i-pod que amb prou forçes podia mirar allò que l'envoltava, però aquella sensació extranya creixia cada vegada més a dins seu. Mirava al terra, asfalt, asfalt i més asfalt, ara una vorera, ara un mur, ara un pas de peatons... Pot ser fou la música que escoltava o, pot ser el desig que l'envaïa des de feia temps d'eixir al camp obert, de veure flors, arbres i rius ben allunyats de la monstruosa ciutat. Va alçar el cap i va visualitzar una cabina telefònica, aquella era la seva oportunitat, a la butxaca li restaven a prop de dos euros que, va dipositar per la ranura rovellada de la vella cabina i, després de buscar el prefixe al taulell de la mateixa, va marcar ràpidament un número. Primer tò, segón, cinqué i el contestador, ningú contestava a l'altra part i la seua angoixa continuava creixent. Va seguir caminant esperant arrivar a la fí de la ciutat, la fita que marca la separació entre incivilització i tranquil.litat i quan ja pensava que estava a fora, un cartell: "ruta botànica", no van passar ni cinc minuts i ja va veure els primers turistes, estava clar que era impossible escapar, el seu anhel incomplit es feia cada vegada més insuportable...

Entre bancs va la cosa...

El dia del judici final per a alguns està a punt d'arrivar, el sistema finançer mundial s'està venint abaix i, ni el plà de salvament americà ni les lloançes del Sr. Zapatero tenen pinta de poder-lo salvar. Aquest matí una notícia m'ha impactat molt, apenes havia eixit de casa per anar a treballar i al quiosc de baix de casa la noticia ja s'exhibia: "El món mai més serà el mateix"; però el dia ha deparat més frasses catastrofistes, fa unes hores, el Fons Monetari Internacional avisava: "Europa s'ha de preparar per al pitjor". El plà americà no acaba de cuallar, dos bancs anglesos i alemanys ja han anunciat una nova injecció de liquidesa a set dies i, la confiança a les borsses és inexistent.

Probablement ningú és conscient del moment que estem vivint, però aquests dies seràn importants en els futurs llibres d'història. El sistema econòmic regit per Leissez Faire que ens ha governat durant les darreres décades, està a punt d'enfonsar-se i, això suposa un canvi extremadament brutal a les vides de tothom. Governs i intitucions ja se'n penedeixen de la llibertat que han donat a bancs i institucions financeres per fer i desfer sense cap responsabilitat, ara, toca pagar l'alt preu de la realitat tergiversada viscuda fins el moment. I entre tota aquesta foscor, s'alça un forat negre més gran encara, els diners publics, els teus, els meus, eixint al rescat de grans corporacions que en la seua vida, s'han encarregat d'ofegar-nos econòmicament, a tu i a mi. Pense que pocs hi estaràn d'acord en açò, a no ser que, si aquests diners no s'invertiren, si que estariem ofegats realment. Han creat un bucle que ni ells mateixos son capços de reparar. Estem abocats a un canvi, i no a un canvi de minims, l'economia s'ha de refundar i, dic economia i no capitalisme, perque crec que del capitalisme ja hem vist tot el que hi podiem treure. No és l'hora del socialisme econòmic tampoc, ni de cap teoria ja creada, el moment que se'ns presenta ha d'estar regit per un sistema fort, igualitari i, sobre tot, controlat pels poders publics, que son sobre qui realment la població té mitjanament el poder. Mentre açò no canvie, senyors i senyores, benvinguts a la llarga crisis...(no hem vist encara ni el principi)

3ª Part...

...va calçar les seues paredes, va ordenar els cartrons sobre un dels contraforts d'aquell vell pont i es va enfilar per l'estret camí de pedres soltes que el portava a la civilització. L'agror al ví de la passada nit encara li perdurava a la gola i, les taques dels seus texans s'encarregaven de recordar-li'ho. Sabia que aquell dia seria gran, ho sabia i, per això s'havia parat al primer supermercat per comprar una cervesa d'oferta. La universitat començava aquell matí i, la recaptació pujaria com l'escuma de la cervessa. Amb una mica de sort i, trovant a les persones indicades, fumaria gratis tot el dia, i amb una mica més, aconseguiria alguna cartera nova i, el que és més important, el seu contingut. Però aquestes no eren totes les seves aspiracions, hi havia una cosa, uns segons de la seva tràgica vida que l'atormentaven dia i nit i que ni el ví més barat del supermercat li feia oblidar, es clar, li anava la vida...

Neu de setembre...

Aquest pont de l'11 de setembre he tingut la genial oportunitat de passar-lo treballant per a acumular uns dies de vacances després i agafar-me ponts com els del 9 d'Octubre que no és festa aqui dalt i altres dies. Dimarts passat vaig pujar a La Molina per treballar fins al tancament. La veritat és que ha estat una setmana molt bona.He vist als meus companys de l'Hivern i, he tornat a visitar la Cerdanya, quina terra... de ben segur que si algún dia he de marxar a algun lloc ho faré allà. Que grans son els pirineus... A banda, m'he acomiadat de la Virginia,una llàstima que marxe, ben lluny, a les Filipines a treballar, la trovaré moltíssim a faltar, els teus Hola k tal! Apa dew!!! Que et vagi tot molt bé per allà Virx!!!

Però la més gran sorpresa de totes és sens dubte la neu que em va vindre a rebre, qui anava a dir-me que al mes de setembre veuria nevar?Mireu, mireu:

Second dimension stays...

ταξίδια προς τη δεύτερη διάσταση

Incandescent...

L'horitzó és plé de llums,
les llums dels fanals,

i les llums de les torres

que s'aixequen sobre els nostres caps.

Les llums dels avions,

que aterren cautelosament,

les llums de les cases,

que s'apaguen silenciosament.

Lesllums dels vaixells,

les llums dels estels,

llums fosques, llums grogues,

llums parpadejants, llums tristes.

L'horitzó és tan plé de llums,

llums que s'apaguen a poc a poc,

com l'esperança de tenir-te al meu costat,

la teva llum, la meva.

L'horitzó és tan llunyà...

Levi (bcn 01/09/08)