Paral.lelismes

La vida ens ofereix imatges ben distintes i contraposades, avui us convide a observar i, per qué no, comentar les sensacions que ens inspiren els següents parells de fotos contraposades que he juntat. Observeu, reflexioneu i comenteu el que sentiu a l'estar al davant d'aquestes imatges i, escolliu.

25 d'abril lluny...

23 d'abril, 25 d'abril i avui, 26 d'abril. Pot ser siga aquest darrer dia el més important de tots aquests, tot i que cada any canvia de data, pot ser siga el 29 d'abril o, pot ser l'1 de maig. El lloc indicat és Alacant, sí, la capital del sud en la que avui, 26, els valencians s'aplegaran per cridar, riure, ballar i engrescar la nit amb un tò de la terra. Cada any quan arriven aquestes dates, els valencians, els que creiem que el valencianisme és una cosa ben distinta del que proclamen uns quants, acudim a aquesta cita per dir que estem aci i que afortunadament no tenim res del que amagar-nos, tot el contrari, tenim tots els motius per eixir al carrer i enaltir-nos de la nostra nacionalitat que ens fa compartir casa amb gent d'altres territòris i de la qual, per història, ens sentim més que orgullosos.
No ens equivoquem, ja ningú recorda el 25 d'abril la desfeta d'Almansa, això son fets per oblidar. Hem d'erigir un nou 25, un dia per l'orgull i la defensa del que és nostre, un dia per la festa valenciana marcat al calendari, unes dates on tot allò valencià siga més especial que la resta de l'any i, per suposat, un dia per recuperar i demanar el que ens fou llevat de les mans.
Tal vegada no siguen temps facils per a la política de caire valencianista, les darreres eleccions ho van deixar ben clar, tel vegada haurem de començar de nou des del carrer per dir que ja n'hi ha prou de tanta agressió, per dir que sobren els atacs que rebem diàriament i, per denunciar el que no ens sembla bé. Alacant serà avui el decorat per a aquest gran fet. La marxa del 25 d'abril obrirà aquesta tarda a Alacant el debat de cap on estem conduïnt el nostre país, que estem fent amb ell, on volem arrivar i, sobre tot, es reclamarà la llibertat d'expresió de la qual Alacant s'ha vist molt privada amb el tancament d'una televisió en fets que semblen més propis d'un altra època que del 2008.
Aixi doncs, que Alacant es plene de colors i de festa, perque aquesta tarda, el País Valencià dirà que vol seguir sent-ho, però d'una manera molt més pura i lliure.

Un 23 diferent...

Fins fa poc, el dia 23 d'abril significava ben poca cosa, sí, el dia de Sant Jordi a les festes d'Alcoi i, si hi havia sort, el dia del llibre. A Catalunya no és un dia qualsevol, per ningú passa inadvertit aquest dia, ningú arriva a casa a la nit i diu allò de "ah! que avui era..." No, nomes eixir de casa ja et troves a un munt de gent amb roses, senyeres penjades per tot arreu, la gent contenta... Sembla un dia de festa, tot i que no ho és, per això de la productivitat, no es pot sacrificar un dia que significa tant o més que cap altre del calendari català, però que li anem a fer, ells dicten i nosaltres obeïm. Bé, no pretenc arreglar el mon amb aquest article, simplement exposar un fet curiós i, si més no, agradable per als sentits. A la tarda, els que han estat tot el dia treballant, surten a passetjar per la rambla, per veure l'ambient, per comprar-se un llibre que mai llegiràn o, per comprar una rosa a la seva parella, això si, a la rosa no hi pot mancar l'espiga de blat, quin significat té això?
El ben cert és que es respira un ambient incomparable, lluny de rencors i qualsevol altra cosa, aquell dia és el seu humil dia del pare, la mare i qualsevol altra cosa tot junt. Amb el detall que alegra el dia del regal d'una rosa o un llibre. Les rambles plenes de gom a gom, la gent amunt i avall sentint el seu patriotisme. Alguns aprofiten per fer campanya i d'altres per recollir signatures per al més justificat mi¡otiu i, d'altres, simplement aprofiten per exhibir el seu patriotisme per una festa que és només seva.
Sant Jordi és en definitiva, un d'aquells dies en que totom voldria viure permanentment.

Brutal experiencia

Doncs si. Quantes vegades hem vist la paròdia de posar en el lloc de la televisió una nevera o qualsevol altre electrodomèstic. El temps davant la televisió acostuma a ser temps perdut, sí, com aquell gran tema de Wiskyn's. La televisió no aporta res de nou, o com a molt, la majoria dels programes. Entreteniment i una manera més de matar el temps que, de per sí ja està mort.
Al que anavem. resulta que avuí sopant, me n'he adonat que, sense televisió ni res més, després d'estar assegut més de mitja hora davant del plat, estava mirant la rentadora, com centrifugava, com rentava, com engolia, com netejava, com feia treballar la meva ment...
La televisió es pot substituïr per qualsevol altra cosa, i millor si no és elèctrica, que darrerament semblem estar endollats tot el dia a la corrent per alguna cosa o altra.
Precisament aquesta setmana en que es demana ser la setmana sense TV, la setmana sense aparells electrònics o, si més no, per als que el treball ens impedeix estar tot el dia davant l'ordinador, una setmana més suau en quant a electrònica i, radicalment ligth en electrònica tonta.
Pot ser, o segur, que em tratareu de boig, però per alguna cosa estan els blocs, per contar, debatre i analitzar i, moltes vegades entretenir. Això si que entreté, escriure i llegir.
Per cert, per Barcelona tot va molt bé, la feina, la ciutat... Una ciutat de la que tinc molt a dir i que en els propers dies espere publicar alguna cosa. Gran Barcelona.

15 Anys...

Avui només unes paraules, Ni oblit, ni perdó! , fa 15 anys que el terrorisme feixista va assassinar el company Guillem Agulló.

Bona música

Sempere és tot un plaer retrovar-se amb un disc nou fet integrament en la teva llengua i al teu país, i si aquest és bò, millor que millor.

Doncs en aquesta ocasió el plaer és màxim; després de poder estar un altra vegada al corrent de tot el que succeeix al panorama musical, he pogut escoltar uns quants discs que han vist la llum en els darrers mesos i setmanes. Musica valenciana feta aci que, disc a disc va donant passes endavant per a convertir-se en música de molta qualitat sense res a envejar a d'altres.

M'ha cridat especialment l'atenció el nou disc de La gossa sorda que, tot i que a primera vista sembla un disc de continuitat, a la segona escolta guarda infinitats de secrets que encisen a escoltar-lo una i altra vegada.

Digueu-me friki o el que vulgueu, però escoltar la paraula València en una cançó m'agrada molt, per supost no estem parlant de l'himne aquell de ...per ofrenar... Uns quants temes que us recomane del seu nou disc són : "camals mullats", "quina calitja" i "tres de Pego", sense, això sí, restar importància als altres.

També resulta tot un plaer escoltar música feta pels teus amics , com per exemple "fakin garix", un projecte que resulta si més no, un altre pas endavant en la mescla d'estils musicals, noves tecnologies... i, per supost conéixer que pròximament gravaràn altres amics i podrem gaudir per fí de temes fets per ells.

Un altre panorama que cal esmentar és el dels cantautors; el proper 12 d'abril Pau Alabajos posarà a la venda el seu darrer disc, amb la primera de les cançons que podem escoltar a la seva plana web ja augurem que es tractarà d'un disc impressionant.

"Farem saó que ofegue la sequera, i entre les canyes del camí rebrotaràn noves idees..."

Ahora...

I quanta raó té aquesta frasse... "Lo subversivo se vende ahora en las tiendas", i és que no cal buscar molt per trovar material "subversiu" a qualsevol tenda. La moda dicta actualment quines són les directrius que s'han de seguir, és a dir, quin moviment social "més o menys passat" hem de copiar. Aquesta primavera es portarà anar de punk, amb samarretes de Sex Pistols, dels Rolling i demés. Però això sí, les samarretes seràn de bona marca i els vostres cotxes i demés artilugis sempre de primera qualitat. Després a l'hivern haureu de vestir de mods, la cultura de moda del moment" treieu de l'armari les parques i les desuadores de vespa i brodeu als vostres pantalons insignies de The Who, però no actueu com ells! Que vosaltres sou només apariència i, ara això és el que importa companys!

Una recomanació: la pel.lícula "Los educadores"

El boom de la destossa...

Avui he de confessar que estic deprimit. Si us pregunteu per qué, podeu veure-ho vosaltres mateixos, només heu de donar una volta pel terme de Bocairent. El que abans eren les terres més fertils de la població, ara són tonellades i tonellades de formigó, asfalt... Ja es veia vindre el que anava a passar per la zona del "poligon -regadiu", en teoria es feia per ubicar empreses i demés, però un cop vist en realitat, la veritat és que dona una sensació extranya.
Si passéssim per allí uns poc anys enrrere, hauriem vist amplis camps verds, olor a primavera, llauradors que anaven a cuidar els seus cultius, en definitiva, el pròpi d'un poble de muntanya com el nostre. Però hem acceptat el progrés, ara, desenes de naus industrials s'aixequen a sobre d'aquells camps, soterrant-los i deixant-los caure en l'oblit per sembre més. Mai més tornarem a veure aquella zona com abans, fabriques, naus i fins i tot un complexe comercial i hoteler s'encarregaran d'això. Les sabates dels vells que anaven a regar els camps ja no trepitjaràn més fang, ara caminaran sobre ferm asfalt quan vagen a veure el que era abans la seva vida i, els que més sort hagen tingut podran encara accedir-hi al seu terreny, sabent que un dia o altre li tocarà dir adeu als seus arbres i a la seva terra per donar pas a una nova empresa.
La agonia d'avui no ha acabat ahi, després, donant un tomb pel territòri, me n'he adonat de la proliferació de "casetes"-"xaletassos" que s'estàn construïnt privant de la bellesa d'un paisatge que poc a poc mor en la lenta agonia de l'asfalt i l'opulència.
Semblarà retrògad el meu article, també pot ser antisistema, però avui ho he de dir, si és açò el progrés que el Bocairent del segle 21 vol, jo no vull formar part d'ell, aquest no és el Bocairent en el que hem nascut i hem viscut. Progés té un altre significat molt més respectable.