Insomni...

Les llums de l'autopista anaven invaïnt el paisatge i, poc a poc tot era més monoton, cotxes a vora i vora adelantant-se i, aquella emisora que sonava celestialment. Cartells lluminosos que indicaven l'entrada a un munt de llocs, senyals d'advertència, velocitat limitada, passarel.les. De sobte va notar com si un angel l'agafés dels peus i l'estirara suaument sobre el seient que, ara semblava ser de seda, queia lentament i relliscava enmig d'aquell extasis de tranquil.litat. En aquell moment, un segon, una frenada, un alé, res, i tot havia acabat...