Esclavitzats...

Aquell nen anava aprenent coses a poc a poc, però amb la seva curta edat ja havia estat capaç d'assolir pensaments més grans que qualsevol dels grans que l'envoltaven. Amb la seva prematura edat, ja sabia que no volia formar part de tota aquella parafernalia que els del seu voltant havien orquestat al llarg de la història. Sabia que tot allò no estava bé i que el concepte que aquells havien marcat com a bé/mal, no podia estar encertat de cap de les maneres.

Va mirar un gos, encadenat pel coll, amb una d'aquelles passetjades que el seu "amo" li feia durant el dia només per fer les seves necessitats entre els cotxes, contenidors... En aquell moment el gos va alçar tímidament la seva mirada trista i va mirar de reüll un altre caní que passava pel costat; l'altre, amb el mateix gest d'impotència i, per suposat, també encadenat, se'l va mirar i de seguida tots dos van apartar les mirades i van continuar caminant amb passes melancòliques acceptant allò al que els havien sotmés, la esclavitut.

No podia ser, aquella societat on havia naixcut no podia ser tan cruel; llavors va pensar en la libertat dels seus pares i, les persones que l'envoltaven i, és quan va descobrir que ells, tot i que no portaven una cadena al coll, també hi estaven esclavitzats, i pot ser més que els gossos. Les cadenes havien estat substituïdes al llarg de la història per lletres, anagrames que junts formaven les lleis, allò que lligava les persones de per vida i les convertien en esclaves d'una societat injusta.