Where is the route???

Anava tan entretingut escoltant música al seu i-pod que amb prou forçes podia mirar allò que l'envoltava, però aquella sensació extranya creixia cada vegada més a dins seu. Mirava al terra, asfalt, asfalt i més asfalt, ara una vorera, ara un mur, ara un pas de peatons... Pot ser fou la música que escoltava o, pot ser el desig que l'envaïa des de feia temps d'eixir al camp obert, de veure flors, arbres i rius ben allunyats de la monstruosa ciutat. Va alçar el cap i va visualitzar una cabina telefònica, aquella era la seva oportunitat, a la butxaca li restaven a prop de dos euros que, va dipositar per la ranura rovellada de la vella cabina i, després de buscar el prefixe al taulell de la mateixa, va marcar ràpidament un número. Primer tò, segón, cinqué i el contestador, ningú contestava a l'altra part i la seua angoixa continuava creixent. Va seguir caminant esperant arrivar a la fí de la ciutat, la fita que marca la separació entre incivilització i tranquil.litat i quan ja pensava que estava a fora, un cartell: "ruta botànica", no van passar ni cinc minuts i ja va veure els primers turistes, estava clar que era impossible escapar, el seu anhel incomplit es feia cada vegada més insuportable...