El 'Congreso' reconeix la copa guanyada pel Llevant el 1937

E ls grups parlamentaris del Congrés espanyol han aprovat avui per unanimitat la proposició no de llei (pdf) presentada per EU per reclamar a la Fedetació Espanyola de Futbol (RFEF) que reconega de manera oficial i legal la Copa de l'Espanya Lliure que el Llevant va guanyar el juliol del 1937 al València, en una final disputada a Barcelona. Fins ara la RFEF ha ignorat les peticions fetes pels afeccionats del Llevant, que ara ja compten amb el suport de tots els grups del Congrés.A la Copa de l'Espanya Lliure, o Copa de la República, participaven els millors equips de la Lliga Mediterrània de Futbol, es va disputar al País Valencià i al Principat de Catalunya en lloc de la lliga espanyola durant la guerra del 36. L'any 1937 era el Barça que havia de jugar la Copa de l'Espanya Lliure, però va renunciar-hi per anar a competir als EUA i a Mèxic. El Llevant, que era cinquè, va poder entrar al campionat i, finalment, va guanyar la Copa al València. Setanta anys més tard, la RFEF encara no reconeix aquell títol perquè ignora la Copa de l'Espanya Lliure del 1937. En vista d'aquesta actitud, el desembre del 2004 els afeccionats del Llevant van demanar al grup parlamentari d'Esquerra Unida que presentés al Congrés espanyol una proposició no de llei que obligués el secretari d'estat de l'Esport i la RFEF a reconèixer la Copa legalment i oficialment.

Començem a veure la llum?...

Aquest cap de setmana tindrem l'oportunitat d'assistir a Bocairent a un concert en la nostra llengua després de molts anys. Ha estat organitzat per l'AFAB i per això és al seu benefici. És una història extranya, ja que fa uns mesos, amb l'anterior ajuntament, ningú no havera imatginat un concert a la localitat, si no, recordem el comportament de l'anterior ajuntament quan els joves anaren a demanar-los locals per a assajar. Des del nostre punt de vista, la política dirigida als joves ha estat la gran oblidada durant les darreres legislatures, que s'han limitat a obrir recurrentment el PIJ (Punt d'Informació Juvenil) pensant que així ja estava tot fet i, la veritat és que així no hi ha res fet, qui ha de treballar és l'ajuntament, sí, però amb el suport i imaginació dels joves que, presentant les seves propostes, aquesta institució siga capaç de recolzar i estar ahí per al que faça falta. També l'edifici de la Joventut ha estat una gran inversió, però em pregunte per a qué, si l'anterior ajuntament va voler tallar tota vida dintre d'ell alegant no sé quines excuses i posant barreres infinites a la llibertat d'expressió en un mitjà tan lliure com és una ràdio local dient qui podia entrar i qui no i qué podia dir i qué no. Sembla que en aquesta localitat, Bocairent, l'únic que l'ajuntament pensa que ens interessa als joves és l'esport i, està molt equivocat, som molts joves els que no passem el dia parlant ni jugant a futbol i, tenim inquietuts diferents. Som molts joves els qui preferim una miqueta més de cultura crítica que obriga les consciències de les persones que resten alelades moltes vegades possiblement per l'absorció de l'esport (això sí, l'esport televisiu, perque practicar esport és molt bò). És una manera de veure el que ha ocorregut en els darrers anys a la nostra localitat i, que sembla que ara comença a canviar, esperem que la màquinaria s'engegue bé i no tardem en agafar una bona velocitat, perque serà bò per a tots/es.

Fí...

La vida és el foc, el foc d’una vida,
un camí de pols, la pols del camí,

el temps perdut, l’esperança ferida,

l’onada vagant al mar del destí.

La vida és la neu, la neu d’una vida,

un matí de glaç, el glaç del matí,

la font de la vall, l’alba redimida,

i el sol que desprèn aquell or albí.

La vida és la mort, la mort és la vida,

la vida és el vent, i el vent és la mort,

la mort és polsim del foc de la vida,

la vida és el pes que porta la mort.

(Vicenç Ambrós i Besa)

Adéu.

El País Valencià el més beneficiat amb els pressupostos 2008 del govern socialista.

Els pressupostos de l'estat fixen 2.346 milions d'euros per al País Valencià.
Els pressupostos generals de l'estat per al 2008 fixen una inversió de 2.346 milions d'euros per al País Valencià, 470 més que en l'exercici del 2007, segons que ha comunicat avui el delegat del govern espanyol Antoni Bernabé. La partida més gran és la que anirà a parar a l'apartat de ferrocarrils, amb 645 milions, dels quals 522 seran per l'alta velocitat. Bernabé ha destacat que la inversió per al 2008 correspon pràcticament al que aporta el País Valencià al PIB espanyol.
Concretament, segons les dades de l'executiu espanyol, el percentatge d'inversió mitjana al País Valencià ha passat del 5,88% al 9,61. És a dir, que el 2008 es quedarà només un punt per sota de l'aportació al PIB espanyol, que és del 9,7%. Amb tot, pel vice-president econòmic de la Generalitat, Gerard Camps, la inversió estatal no arriba al nivell d'inversió pública del País Valencià i no representa el pes de la població en el conjunt de l'estat. Segons Camps, el País Valencià hauria de rebre 490 milions d'euros més per a compensar l'increment del pes demogràfic. Camps també ha dit que vol que l'estat es comprometi a fixar les inversions per als pròxims set anys, tal com ha fet amb Catalunya. Les xifres A més de les inversions en la xarxa ferroviària, les infrastructures ambientals rebran 668 milions d'euros, destinats sobretot a pal·liar el dèficit de recursos hídrics. Pel què fa a carreteres, les partides més destacades són per a acabar l'autovia central i l'ampliació de la N-332. També s'incrementen un 54% les inversions per les ports, es destinen 65 milions als aeroports i 257 per a actuacions relacionades amb la Copa Amèrica de Vela del 2009.

Amb açò hauràn de callar moltes boques que durant els darrers anys s'han empenyat en dir que el govern Socialista ens marginava.

Complir anys no implica millorar...

Aquest any celebrarem el 75é aniversari de la signatura de les Normes de Castelló o, també anomenades normes del 32 per les quals la llengua que parlem els valencians quedava ben estructurada i s'enfortien les bases per a una mateixa ortografia entre tots els territòris de parla catalana. Aquesta guia permete l'ús de paraules estrictament valencianes dins de l'ortografia però, també afegia paraules que no sempre acostumem a expressar en el llenguatge escrit, com per exemple "atres" i que evidentment considerem errònia. D'altres que la AVL ha fixat darrerament tampoc entren dins d'aquestes normes i, per tant s'amplia la diferència. Entre tant, 75 anys no han servit de res per a que la societat valenciana entenga que estem dins d'un conjunt lingüístic molt més ampli i que nosaltres som només una part d'ell i, no una totalitat aliena. Encara molts sectors reaccionaris es mostren descontents per açò i neguen als quatre vents aquest fet indiscutible, per sort, per a gran part de la nostra societat.

Entre tant, sorgeix ara una oportunitat per a establir una seu de l'IEC al cap i casal, ja que és ara per ara l'única capital valenciana sense aquest organisme lingüístic. I sense adonar-nos'en, ens acostem poc a poc a la bi-data del 9 d'octubre, ja explicaré més endavant açò de la bi-data.

Equinoci de la tardor...

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspás. Queden 99 dies per finalitzar l'any. Avui entrem en la tardor i, comk molts de vosaltres sabreu de la meva afició per la meteorologia, us faré una breu introducció. Deixem enrerre un estiu dels més frescos i plutjosos dels darrers anys i, un setembre en el que la plutja ha sigut més que generosa. La tardor també s'anomena "primavera d'hivern" i, l'equinoci se celebra a molts llocs del Japó, com per exemple Tokio. La tardor ès l’època de l’any en què el dia és més curt. Cada dia es redueix en tres minuts el temps que el sol està per sobre l’horitzó.És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil.la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar. Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura. És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional". Per això antigament s'anomenava l'estació de la malenconia i en la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis negra.
Doncs això, poc a poc s'apropa l'epoca preferida per mi de l'any, l'Hivern... Benvinguda sigues, tardor!!!

Tornem ja!!!

Bé, després d'aquerst xicotet paréntesis d'una setmana, ja tornem a la normalitat de publicació en el blog per posar-se al dia. Aquesta setmana he estat a València fent dos cursos de lliure elecció amb els quals he obtingut 4 crèdit i, per tant, només em resta un miseràble crèdit per finalitzar la carrera, un crèdit que encara no sé com aconseguiré, supose que amb algún curs dins de poc. 10 hores diàries de classes s'han fet bastant pesades, sobre tot pel matí, ja que el curs, d'interculturalitat en un món globalitzat era una miqueta pobre en contingut, però per la vesprada, "canvi climàtic i repercusions" ha estat genial. Amb un professor que sabia del que parlava, no m'he perdutt ni un sol minut del curs i he aprés coses molt interessant de les quals segurament parle d'elles en el blog. Ahir a la nit vam tenir sopar de la gent d'Anglaterra (només els valencians). Bé, només dir que demà treballe durant tot el dia i a la nit (en acabar de treballar) espere anar-me'n de festa. No us moleste més amb tonteries de la meva vida, a veure si aviat ja puc escriure sobre algún tema més interessant.

Break...

Bé, aquesta vesprada vaig a València a passar uns dies i fer dos cursos, així que tal vegada no publique res més fins divendres vinent, però tal vegada eh!!! Si agafe algún locutori intentaré publicar.

Per l'extinció de la raça humana...

Sota aquest lema es defineix una associació que en els darrers dies ha cobrat cert protagonisme entre la premsa al publicar un llibre basat en estudis científics de com seria el món sense nosaltres i, així precisament es titula el llibre "world whitout us". Aquest grup ecologista teoritza sobre la desaparició de la raça humana progressivament a través de la no-procreació dels humans que, si tant estimen tota forma de vida, vulguen retornar el món al seu estat originari sense la má humana i el capitalisme, al qual considera la base de tots els mals actuals de la terra per basar-se en una economia i uns recursos completament esgotables.

Per tot açò i molt més, el Moviment per l'Extinció Humana Voluntària (VHEMT) demana aquesta tasca. Des del meu punt de vista un poc massa excesiu, supose que seria suficient fer un gir tota a la nostra manera d'esser i sustentar-se, això és tot, un GIR RADICAL...

No mi piace niente questa pasta .it.

L'auge dels biocombustibles està fent que els cereals siguen utilitzats per a una cosa molt diferent a la que sempre s'han gastat, per a fer combustible. Les vastes extensions de blat i altres forments estàn convertint-se en generadores de combustibles biològics mentre gran part d'Àfrica i la resta del món mor de fam per no tenir res que tirar-se a la boca. La filosofia del "tot per petroli" sembla més instaurada que mai, ja coneixiem allò de sang per petroli, guerra per petroli i, ara, menjar per petroli (per suposat, no confondre amb el programa "petroleo por alimentos"). Totes aquestes estratègies van encaminades al mateix fí, a aconseguir aquest preciat liquid que fa moure el món, al menys el món desenvolupat, desenvolupat??? Però com si tots els problemes alimentaris del món estigueren resolts, ara gastem els aliments que no necessitem NOSALTRES per a convertir-los en combustible.

Això no fa només pensar en els països del tercer món, sinó que les economies europees també comencen a tremolar, més bé els ciutadans, davant l'encariment que suposa per a tots els derivats dels cereals que, no oblidem que a banda de la farina també s'utilitza per a engrossar animals dels quals mengem carn i llet. Tant és el conflicte que a l'Italia, la terra de la pasta per excel.lència on cada Italià consumeix una mitjana de 25 kg d'aquesta a l'any, organitzacions diverses han fet una crida avui a la vaga en el que comprar i consumir pasta es refereix; un producte que s'ha mantés en un preu equilibrat des dels 80's. A casa nostra ja s'han encarit pa, llet i pollastre i, segons anuncien els ramaders, encara ho faràn substancialment en els propers mesos, veurem com continua aquesta història...

La guirra song's...

Molt us he parlat de com m'ho vaig passar a Worthing, però encara no us he mostrat cap foto ni video, així que ara us ofereixc un dels millors videos i un altre dia us posaré alguna foto.
El video el vam gravar el dia que Martinna se'n va tornar a Italia i, vem fer nosaltres una paella, bé, dos, a casa la Host-family de Sergi, un dels nostres companys, crec que aquella va ser la millor vesprada que he passat allí, amb l'herbero, la cervesa i el Ví, vam estar des de l'1 del mig dia fins a la nit en aquella casa que semblavba una penya, cantant, tocant la guitarra, bevent, passant-se'n amb algún guiri carinyosament i, sobre tot feliços, va ser una molt bona vesprada, mireu el video:
De la flor de la farinaaa...

Un 11 de setembre i moltes coses...

Avui conmemorem un altre 11 de setembre i, ja en van molts. Possiblement algú pense que quan parle d'11 de setembre em refereixca als esdeveniments dels Estats Units, però no és així. Avui conmemorem un altra desfeta, semblant a la del 25 d'abril, amb la diferència que en aquesta ocasió els va tocar als nostres veïns del nord, a Barcelona, i set anys després.

Davant una data així, la premsa recull una gran quantitat d'esdeveniments relacionats, entre ells les paraules del Dalai Lama que equipara el desig de llibertat català amb el del poble tibetà, Lopez Tena i el grup sobiranista que aposten clarament pel sobiranisme després de qualificar d'esgotada la via autonomista, la prohibició de participar a les seleccions catalanes en diferents esdeveniments esportius mundials, l'inici del correllengua i, un altre fet molt important: La generalitat valenciana, ha rebutjat el recurs d'ACPV i per tant tancarà els repetidors de TV3 en menys de 20 dies i obligarà a l'associació cultural a pagarli 300.000 euros en el mateix termini.

Davant d'aquest fet ens preguntem si realment la democràcia és igual per a tots, per qué no podem veure un altra televisió en la nostra llengua, per qué només podem escoltar les opinions que ells volen... Pense que no hi ha dret.

En resum, seguim recordant un 11 de setembre més que va suposar un altra desfeta que encara ens passa factura quasi diàriament.

...

Sí, avui no estic massa bé per a escriure, així que...

0 cap de setmana

Bon dia a tots/es sense adonar-se'n ja estem a dissabte, ja fa una setmana que he tornat i, tot és ja com abans. Una d'aquelles coses és la feina. Avui disabte, amb la ressaca de divendres ja passada, m'ha tocat treballar, també ho faré aquesta nit i per suposat demà de matí i a mig dia, per tant s'ha acabat la bona vida i, ja sense començar quasi li estic dient adéu a aquest cap de setmana de treball. Però pot ser entre mig de totes aquestes coses se m'haja obert una porta, pot ser que ja tinga alguna cosa que fer aquest any i, això és, treballar, però ja us diré més endavant on i com si tot va bé. Entre tant, vaig a veure si isc un ratet per ahi, perque dins de dues hores he de tornar a treballar, així que aquesta nit a dormir!!! Una sal.lutació i passeu-ho bé!!!

I de ressaca...

Hola de nou a tots/es, escric avui divendres i
de ressaca, pot ser a molts us resulte extrany, un divendres de l'any laboral i tu estàs de RESSACA?¿? Però tot té una senzilla explicació, ahir a la vesprada vam anar a veure l'entrada de Beneixama i, poc a poc es vam anar liant fins acabar sopant de plat en la Venta quatre energumens. Després vam anar a beure a casa Josenet i, posteriorment a Beneixama, on vam tenir algún que altre esglai. Després de riure, ballar i fer l'idiota, la cosa es va posar gracioseta i algú va llençar sabates a l'escenari, amb la tan mala fortuna que m'ho van aculpar a mi, però sense cap problema ni bronca eh!!! Al cap de poc de temps ens vam adonar de que li havien robat el "bolso" a Lurdes i, vam anar buscant-lo per ahi amb Guàrdia Civil i Policia inclosos fins que finalment vam trovar a la delinqüent i vam esclarir els fets, quina llàstima que estigués davant la guàrdia civil, perque si no... Bé i, tot això molt més extens i amb una recerca que fa recordar més al "Codi Da Vinci" que altra cosa, va ser el que va passar anit.

La intel.ligència animal...

Aquest matí he estat a la meva caseta fent unes obres i collint algunes coses, entre mig de tot açò se m'ha ocorregut una cosa. Els ocells, o pardals, com vulgueu dir-los, s'alimenten de gran quantitat de coses i, gran part d'elles usurpades dels bancals que l'home ha creat, usurpant-li a la vegada l'espai a la natura però de forma delicada. Bé, al que anàvem, una d'aquelles coses que mengen són figues, ja siguen bacores, napolitanes o de la gota de la mel; resulta que les que queden a l'arbre picades per aquests animalets voladors acaben essent les més saboroses de totes i, és que aquests tenen un sentit molt especial a l'hora de triar-les i, no n'agafen qualsevol, per això la tant escoltada expressió dels camperols: "mengat eixa que està tocada que és la millor", i quanta raó tenen!!! Encara que jo no ho he provat, per això de l'"asco" més que res...

A la photo una napolitana.

I entre tant...

Aquest matí, com ja vaig dir ahir, me n'he anat d'excursió per la muntanya bocairentina. El lloc escollit ha sigut finalment "el barranc de lluna", un paratge molt atractiu i que tenim oblidat. Cap a les 9.30 hem eixit i, després de comprar algunes coses, ens hem dirigit cap al lloc en concret. Com que ens hem equivocatde camí, hem hagut de descendir per una muntanya com hem pogut entre mig de matolls i pedres, però ha sigut molt divertit. Una vegada allí, hem esmorzat a una font que hi ha perduda entre la naturalesa i hem mamprés el camí de tornada a una marxa prou lleugera; precisament açò ha fet que harribéssim al poble amb una suada històrica. Per reposar forces hem parat al bar Sifó i hem fet la tradicional cerveseta, en definitiva, un matí complet!

La tornada...

Poc a poc em vaig adonant per qué m'agradava tant aquest poble. Avui al matí he anat a la caseta a ajudar a mon pare i, me n'he adonat de tot. La tranquil.litat que es respira, l'assosegament i moltes coses més fan del lloc on vaig néixer i on visc, un dels millors emplaçaments arreu del món. Sí! I és que Bocairent és especial, envoltat de muntanyes no hi ha res que no puges fer ací i, pel contrari, tot es pot fer jejeje.

L'unica pega que n'hi ha ara mateix és que la gent té examens i demés històries, però espere que en pocs dies ja puga gaudir de plé de tot el que m'envolta. Demà al matí vaig a fer una eixida a la serra amb els amics, espere publicar-vos algunes fotos.

Dies extranys...

Si, ja estic al poble un altra vegada i, deu sap per a quant de temps... Dissabte per la nit vam arrivar al poble i, si, molt bonic el retrobament amb tots i tothom, però per altra banda no puc parar d'enyorar el que durant un mes vaig viure i va ser tan diferent de la rutina de cada dia. Pot ser sone extrany, però em sent diferent o una miqueta descolocat a hores d'ara, supose que en poc de temps passara aquesta sensació.

Aquesta tornada al poble no és com qualsevol altra, com qualsevol estiu que acaba i la vida normal ja t'espera, no! Aquest cop és diferent, ben diferent! Ha arrivat el setembre i la gent s'ha posat a treballar, a fer examens i, en pocs dies a la universitat i, jo, no tinc res que fer, la carrera la tinc acabada i, ara, mentre tothom repren la rutina, a mi em reprenen els dubtes, que collons faig ara??? He barallat diverses opcions i, la veritat és que la que més em convenç és la d'anar-me'n a treballar un temps a l'extranger, però seré capaç de fer-ho??? Espere tenir aquesta pregunta resposta en unes setmanes...

Si, la foto té raó, ara el meu cap va com un vaixell a la deriva...