Compte enrere iniciat...

Ara si ha comencat el compte enrere per a tornar. Estem a dijous per la vesprada i dissabte agafe l'avio per a tornar cap alla. Si ahir la pregunta estava en si tornar o no tornar, avui esta mes que resposta (ahir ja ho estava), evidentment he de tornar, pero perque no em queden mes collons. Ahir va ser la darrera festa que em pegare aci, el dia que mes tard he arrivat a casa, les 4.30!!! I aixo que vam acabar en casa d'uns guiris fent a saber quines coses.

Avui ja he completat el questionari que setmana rere setmana veia reomplir als que se'n anaven i, ara em toca a mi, amb un senyal i pressagi de que aco s'ha acabat, si, com aquella canco dels Pets, jejeje. Dema ens donaran les notes i ens diran "ale xiquillos! cap a caseta!" es llavors, o pot ser mes tard quan de veritat comencare a enyorar tot el que ara estic vivint, pero ara no es el moment d'aco, si de cas ja en parlarem mes endavant, pot ser dilluns o dimarts.

Entre tant, vaig a intentar esgotar les poques hores que em queden per aci i ens veiem dissabte!

Tornar o no tornar...

Aquesta es una de les questions que mes m'ha pegat voltes al cap durant la darrera, pot ser dues darreres, setmanes. El temps d'estar en Anglaterra s'esgota a poc a poc, ara mateix falten poc mes de tres dies per a tornar i, al meu cap dos sentiments molt diferents consegueixen poc a poc obrir-se cami. D'una banda esta la sensacio de voler tornar al lloc d'orige, veure la familia, els amics i el teu poble, tambe menjar be i d'altres coses. Pero de l'altra, crec que mes poderosament, se'm fa un munt haver de tornar a la rutina, amb un any per davant sense un rumb definit ni molt menys, tornar a fer el mateix de sempre, o pot ser ja no, desorientat... Haver d'acomiadar-me de gent que se que pot ser mai mes veure, encara que durant aquest mes he aconseguit entaular amb ells una amistat tant forta com amb qualsevol amic del poble. Pot ser al octubre torne per aquestes terres, aquestes verdes terres, aquestes estrictes i vigilants terres, pero ara per ara nomes em queda el consol de que siga d'una manera o d'un altra, sempre tens una casa on estar, on anar i vindre i, aquesta no es altra que la casa de tota la vida. Recorde ara aquells moments de deconcert previs a vindre cap aci i, ara mateix sent en la meva pell els mateixos sentiments per a tornar. Be, no em feu massa cas que aso (pero per les faltes) deu ser degut a la xocolata que m'acabe de fer. Per cert, aquesta nit tenim la festa d'acomiadament a un pub, aixi que com veieu poc a poc va acabant tot pero la pregunta segueix en l'aire, tornar o no tornar?

PD: Evidentment tornar, pero... per a que?

Impossible dir Good-bye...

Aquest any esta essent l'any dels adeus i, es una cosa que no m'agrada gens. Aquest cap de setmana ho he tornat a passar mal, he hagut de tragar amb un dels adeus que pot ser mes em dolga al cor en la meva estada en Anglaterra. Primer va ser Tomayuki el que va dir adeu, el dissabte de bon mati va venir a acomiadar-se de nosaltres a l'estacio de trens (nosaltres se'n anavem a Londres i ell a la vesprada tornava al Japo), pero com que quasi perdem el tren, vam escapar a correr i se'l vam deixar penjat sense dirli res. Pero el mes dur va arrivar diumenge, amb la perdua de Martinna. Pot ser una de les millors amigues que he fet en anys, dic amiga perque no es va quedar mes... En l'acomiadament ella no va poder aguantar les llagrimes i les va soltar, el mateix que em va passar a mi, feia temps que una despedida no em dolia tant i, encara avui, un dia despres segueixc tenint una nostalgia molt forta per ella, fins al punt de posar-me tant trist que... Pero no passa res, avui ja he parlat amb ella per el mobil i tal, espere que aviat puga viatjar a Mila i passar uns dies per alla, pero abans vindra ella a Valencia. Aco es tot, necessitava soltar-ho... Per cert, no se si ho he dit ja, pero estic escrivint ja el llibre que tantes vegades havia somniat i, es veu que la inspiracio necessitava un canvi d'aires...

See you!

Llocs somniats

Tota la vida hem somniat en estar en qualsevol lloc, doncs jo aquesta setmana he complit dos dels meus llocs. El primer es Stonehedge, lo de les pedres i, el segon el vaig trovar per sorpresa a una esglesia de Bath, allo era el que havia estudiat a historia de l'art i havia promes visitar algun dia. Aixo es tot.

Bones dies

IE!!! Per aci tot b'e, ja parlem, England belongs to me!!!

Reflexions d'ultima hora

Són quasi les 24.00 hores del 3 d'Agost, dintre de 6 hores m'he d'alçar per agafar l'avió que em portarà a Anglaterra, a Worthing. M'acabe d'acomiadar dels amics, en el que serà el primer estiu sense ells. Un mar de dubtes m'assetja hores abans d'iniciar el viatge, i és que, qui collons em mana a mi...!!! En aquests moments és quan te'n adones del que realment estimes i quin lloc és el teu, però mira, diuen que n'hi ha que provar-ho tot, no?

Ara mateix estàn tirant un castell de focs artificials a fora de ma casa (supose que serà algú que es casa demà, doncs estarà de ben cert més acollonit que no pas jo). El que són les coses, divendres, les 24.00h, inici del FIA i jo a casa, assegut davant de l'ordinador fent les meves darreres confessions inutils, quina tonteria. Bé, només us dessitje que ho passeu molt, molt, moltíssim bé aquest estiu de la meva part, que jo ja miraré de cuidar-me.

Un bés!

catàstrofe ambiental

Ja tardava aquest estiu en produïr-se un fenòmen que cada vegada més assola les nostres terres i deixa pas al més trist dels paisatges, el foc. Com una tònica habitual, cada temporada d'estiu ens trobem amb el fantasma dels incèndis que, cada any a una part, dues, o totes del nostre país, arrasa sense control milers d'hectàries. Ja va passar el 1994 a les nostres terres en un estiu que tots els bocairentins tardaràn anys en oblidar, per no dir que no ho faràn mai. Fa uns anys, els nostres veïns catalans sofrien els mateixos fenòmens, fa tres Extremadura, l'any passat Galicia i, enguany les Illes Canàries junt amb Italia, Bulgària i, quasi tot l'Europa de l'Est.

Ja han cremat 35.000 hectàries a hores d'ara a Tenerife i tot, per la mà d'un humà al qual se li acabava el contracte i no va tenir cap idea millor que cremar la muntanya, la que fins aleshores li havia donat feina i oxigen.

Arribats a aquest punt, pense que cal plantejar-nos que s'ha de fer davant dels piromans, energumens o fills de... aquests que cremen les nostres serres, arbres, animals i matolls. 10 anys de presó en son suficients per a una persona que ha acabat amb tot un espai natural de valor inimaginable? Evidentment NO! Cal que paguen ben car per aquest atemptat, s'hauria de replantejar com a un crim contra la humanitat, perque que és a la fí aquest fet sino un atemptat contra tots i cadascún de nosaltres, el nostre espai i la nostra vida?

Cal una remodelació del codi penal en aquest sentit, o és més, que siga el poble qui castigue al piròman, només així s'assolirà la vertadera justícia i el deute que tenim amb la naturalesa. I per suposat gastar menys diners en esdeveniments innecessaris i més en medis antiincèndis, neteja de les serres i vigilància.

Curs de tècniques d'animació

Fa dues setmanes, em vaig apuntar a un curs de lliure elecció per a completar els crèdits que em faltaven per acabar la carrera (per cert, encara me'n falten 5). Aquest curs s'impartia a Ontinyent i, tenia per títol "tècniques d'animació i expressió", un títol que aparentment et fa pensar que serà com els demés cursos, 30 hores assegut a una cadira per tenir 3 crèdits, però no va ser així.

Resulta que a Ontinyent imparteixen magistèri infantil i, aquest curs no era més que una ampliació d'una materia acadèmica del mateix. Només entrar ja vam començar a deshinibir-se i, fent jocs que aparentment pensavem que eren una tonteria i que estavem fent el ridícul finalment s'ho vam passar d'allò més bé i vam gaudir com a xiquets (mai millor dit). Vam ballar el Xipi Xipi, ferem ginkanes, jocs per trencar el gel... moltíssimes coses!

En la segona part de la setmana i, per tant, també del curs, ens dividirem en grups per organitzar un gran joc que en dies posteriors posariem en pràctica. He de dir que estic molt content amb el grup que em va tocar, gent inmillorable i un ambient perfecte van aconseguir que el nostre joc fora dels millors.

En definitiva, no hauria escrit res sobre aquest curs si haguera sigut normal, però ho he passat tan bé que paga la pena deixar un recors ací.

Per cert, si voleu veure videos aquestes són les adreces:
http://www.youtube.com/watch?v=uS0RiT0y7OQ
http://www.youtube.com/watch?v=HID7EENnYDw
http://www.youtube.com/watch?v=WaDNoFCJlrU

http://www.youtube.com/watch?v=lklu2vWwsHk
Ola xica wapa!!! jajaja