Repetició

Parla’m a la cara

Vull respirar el teu alé,

Apropa’t a l’orella

I tornam’ho a repetir.

Apropa’t als meus llavis

I besa-me’ls sense por.

Que les llengues siguen boes

I dansen al ritme dels flautistes.

Mai no t’hauria imaginat,

Però aquesta nit el mon s’ha parat,

Els nostres sexes suant

I els còssos sense descans.

Havia arribat al precipici

Tot just quan vas respirar

I et jure que no és per vici,

Però m’és impossible parar.

Levi (Bcn 22/11/09)

Stop al tancament de TV3 al País Valencià!

Inútil espera

Assegut mirava la mar...
i amb molta delicadesa
jugava amb nosaltres,
amb els nostres desitjos...

Era l’únic que em vas deixar

Dos velles joguines

Plenes de pols

I un cap malalt, plé de por.

Seguia mirant la mar

I sense adonar-me’n

Havies marxat,

Ells t’havient segrestat.

Vaig abraçar les joguines

I esperava el dia

Esperava la nit,

El moment que no arribava...

Vaig despertar i vas somriure

Vaig parpadejar i vas desapareixer

Vaig mirar i no vaig trobar

Vaig plorar, per ser un cobard.

Levi

Bcn 15-nov-2009

L'altre mur...

Fins que no caiga aquest altre mur no hi ha res a celebrar en un dia com avui. Qué està permetent la comunitat internacional?????????????????????????????????????????? ??????????????????????????????????????????????????????????????????????????? ???????????????????????????????????????????????????????????????????????????

FREEDOM FOR PALESTINE!!!

Arriba l'Hivern!!!

Després de fer-se desitjar i que l'estiu s'allargués tres mesos, l'hivern ha arrivat a casa nostra i, les muntanyes i estacions d'esquí es plenen ja de neu!!! Avui us deixe una foto de Font Romeu (Pirineus Francesos) on es pot observar la nevada que està caient; just ara fa tres dies, en aquesta mateixa web-cam només es veia gespa i pins sense rastre de neu, ara, jutjeu...

Riceboy Sleeps!!!

Aquesta setmana he tingut una grata sorpresa, després del darrer disc de Sigur Ros, el dvd Heima i els seus genials temes, havia anhelat dia rere dia a escoltar alguna cosa més d'aquesta fantàstica gent i, per fí ho he trovat. El cantant de Sigur Ros, amb el seu novio, ha format un altre grup anomenat Riceboy Sleeps i que segueix amb la linea de qualitat musical, mistèri i, aquell no sé qué que m'atrau tant i tant d'aquesta música sense explicació. Per si la sorpresa fós poca, al seu disc, una de les cançons s'anomena "Stokkseyri" que és un minúscul poble del sud islandés on, vaig estar aquest estiu durant 15 dies i que, resulta que aquests dos passen els estius a una casa que tenen allà.

En definitiva, bones noticies d'aquest grup que em relacionen una miqueta més amb ells, mentre segueixc esperant l'aparició del 10 aniversari d'una de les seues millors composicions i, el seu nou disc en aquest 2010.

Gràcies!!!

Riceboy Sleeps - About the Album (full version) from Jónsi & Alex on Vimeo.

Converses...

Y tu, de qué parte de Lanzarote eres?
No, yo soy de Barcelona.
Bueno no, soy de Valencia pero vivo en Barcelona.
Y que hay de Tenerife?
Vale, soy de Valencia, vivo en Barcelona y vengo de Tenerife...

Que heu fet???

Sota la trista nit d'un poble
que agonitza lentament,
s'observa com en un conte,
la lluna, el cel i el vent.

Sota la trista nit de poble
sorolls fugaços de cotxes
i silèncis partits
per ànimes buides.

Ràpid passa l'esclat
i la música blanca ens torna a envaïr,
i una ventada refresca l'aire,
que l'estiu s'encarrega de bullir.

Sota la trista nit del meu poble
ja no tinc res a dir,
terra, paisatge i aire,
la gent ha permés enterbolir...

Levi (Bocairent 31-07-2009)

The moment???

...I de sobte va obrir els ulls... i va observar que tornava a caminar i, ara, després de tant de temps, li semblava que ho feia en la direcció correcta. Tot quedava enrrere, vivències, records, persones... i els passos anaven creixet més i més; l'augment de velocitat anava acompanyat poc a poc d'un somriure que tornava llum i color a aquella cara pàl.lida i, els demés el miraven, arrastrats per la rutina i maleïnt la sort d'aquell jove intentaven creuar-se en el seu cami, però els passos eren forts i sincers i, res, ni ningú, podia impedir que avancés cada vegada més, fins que a la fí alguna cosa es va creuar i va haver de tornar a tancar els ulls, els passos van parar, el món es va detindre i ara girava lentament sobre ell, llavors va comprendre que havia d'esperar, tot no havia estat tan bonic com ho imaginava...

Punys en alt i roba de marca...

Ho sent per citar tantes noticies de producció no pròpia, però em senc obligat a donar-vos el plaer de llegir una cosa com aquesta, quanta raó té... Aparegut a l'Avui el 08.09.09 i fa referència sobre l'espectacle que va donar el PSOE el passat diumenge, a qui volen confondre??? llegiu, llegiu... és si més no, graciosa...

És qüestionable si, a aquestes alçades, un partit socialdemòcrata pot continuar cantant La Internacional com ho va fer el PSOE, diumenge, a Rodiezmo. Qui ho té clar, però, és el president del PP. Mariano Rajoy no només pensa que està malament, sinó que ahir, en una entrevista digital, va qualificar-ho de "trist". Tristesa és el que sent quan veu "persones que superen per poc la trentena", en referència a la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, aixecant el puny clos a Castella i Lleó, aquest cap de setmana.

Rajoy encara va anar més enllà quan es va preguntar què passaria si algú aparegués amb la mà estesa, com feien els feixistes. Però tot i aquestes crítiques, el líder popular no va posar el dit en una llaga que també hauria fet mal. En una festa minera, reivindicant el socialisme, el que sí que no quadrava eren les robes de marca que es veien a l'escenari. El polo Fred Perry d'Alfonso Guerra encara podia tenir una explicació, en cas que volgués fer una picada d'ull als red skins, els caps rapats d'ideologia comunista que solen portar-ne. Improbable, però possible. Ara bé: el que no quadrava era la camisa blanca de disseny arreglat però informal de la ministra Aído. Encara sort que no es va posar un dels vestits jaqueta amb què acostuma a delectar el personal del Congrés.